[Per Albert Acín i Albert Segura]
La ciutat de Barcelona mira més enllà dels límits amb Collserola, el riu Llobregat i el Besòs, i opta per incorporar també en la seva estratègia de futur les comarques de la segona corona, entre les quals el Vallès Occidental i la ciutat de Sabadell. “La ciutat real des de fa dècades no és el terme municipal de Barcelona sinó tot el territori metropolità”, assenyala l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau.
Aquesta és la idea de Barcelona Demà. Compromís Metropolità 2030, un pla estratègic per abordar de manera conjunta entre 164 municipis de set comarques els grans reptes urbans futurs. L’accés a l’habitatge, la segregació territorial, la mobilitat, el model econòmic o la cultura són alguns dels debats que afecten d’una forma o altra els municipis i que es volen afrontar des d’una mirada “compartida”.
“L’àrea que tenim ara és l’AMB però fa molt temps que la ciutat real està formada de 164 municipis i és la regió metropolitana”, diu Colau. Admet que hi ha una reivindicació “històrica” de grans municipis que no se’ls traci com a “municipis de segona” sinó com a “nodes principals, que és el que de facto són”.
Per això, l’alcadessa de Barcelona ha defensat que caminar cap a un pacte a escala de regió metropolitana -amb municipis de la primera corona i de la segona- “no és només una qüestió de justícia” sinó que hi ha la consciència que cal afrontar els grans reptes “des de la cooperació”.
Colau ha situat com a exemple l’àmbit de la mobilitat i la necessitat d’un pla de rodalies, o un procés de reindustrialització. “És impensable que Barcelona faci aquesta reflexió sola”, ha dit. De la mateixa manera, s’ha referit a la lluita contra les desigualtats o l’accés a l’habitatge, àmbits que necessiten “un esforç d’inversió” i “polítiques ambicioses” des de la cooperació entre municipis. “Som ciutats interdependents”, ha resumit Colau.
De la mirada local a la regional
L’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) està conformada per 36 municipis de la primera corona i suma més de tres milions de persones, gairebé un 43% de la població de Catalunya. Aquest camp de visió, però, s’ha quedat petit, i ara es prefereix pensar en la Regió Metropolitana de Barcelona (RMB), que a nivell territorial comprèn el Barcelonès, el Baix Llobregat, el Maresme, el Garraf, l’Alt Penedès, el Vallès Oriental i el Vallès Occidental, una suma de 164 municipis i més de 5 milions d’habitants.
D’aquesta manera, la regió se situaria per darrere de grans regions urbanes com Londres o París però per davant de Milà, Amsterdam o Berlín.
Grans reptes
Segons els municipis, hi ha almenys 4 grans marcs metropolitans que s’han de treballar a escala regional: una infraestructura ambiental i saludable (grans infraestructures de mobilitat o ZBE); el dret a l’habitatge; transport públic i mobilitat sostenible; i la industrialització, ocupació, recerca i innovació.
Entre la tardor 2020 i l’hivern 2021 està previst crear un document de bases, identificar i prioritzar reptes estratègics i establir missions i objectius concrets. Amb això acordat es podrà aprovar el compromís i començar a desplegar projectes la primavera del 2022.
Sabadell vol fer sentir la seva veu
Des de Sabadell es veu bé la proposta, sempre i quan no deixi buit de capacitat de decisions no només l’Ajuntament, sinó tota l’àrea. “Ens sembla que és un model a treballar, Barcelona no és el nostre enemic, hem de fer sinergies amb la ciutat, és el que ja reclamàvem”, assenyala l’alcaldessa Marta Farrés en declaracions al Diari de Sabadell.
Amb tot, es demana que l’aposta passi per escoltar tot el territori. “No ha de ser només Barcelona qui imposi el seu criteri, sinó que des del Vallès i la segona corona puguem de sentir la nostra veu”, conclou.
La informació de Sabadell, al Telegram del Diari de Sabadell
