La nit cau i les ganes de retrobament del jovent, més excitades que mai després de tres mesos d’abstinència social, es fan notar al Centre. És divendres, els sopars s’allarguen i l’última copa que es decideix fer a fora de casa, com a mínim, sempre acaba sent la penúltima. L’hora punta comença just després de la mitjanit.
Hi ha més gots de plàstic a les mans que mascaretes posades, al carrer del Mestre Rius. Per ser exactes, no n’hi ha ni una entre una setantena de persones, que s’apleguen a davant dels bars. Es formen grupets d’amics que coincideixen, algunes converses s’encenen, hi ha escarafalls d’alegria, i abraçades.
La mateixa escena percebuda des de l’interior dels pisos, però, és diferent. L’enrenou a les portes dels bars ressona, s’enfila i es cola per les finestres, fins i tot tancades, fins a fer-se insuportable. “Els veïns n’estem fins als… Farts”, se censura una veïna. Després del confinament, el problema amb el soroll al carrer s’ha accentuat: “La gent està molt esverada. És molt bèstia el que estem vivint”, lamenta. Però això ve de més lluny. Des que va tancar la Zona Hermètica ha notat com es concentra molta gent a les portes dels bars de sota de casa. “Que es guanyin la vida, però demanem que a les dues i mitja puguem dormir”, reclama la veïna, qui diu que col·lecciona les copes de vidre que es troba l’endemà davant de casa. Ja s’han reunit amb l’Ajuntament, però si la situació continua, ella i altres veïns tenen previst denunciar els establiments a l’Agència Catalana de Consum: “És denigrant per a Sabadell”.
Got de plàstic en mà, el Sergi, de 24 anys, es beu un gintònic amb la colla davant d’un dels establiments del passeig de la Plaça Major. Rodanxeta de llimona inclosa. Els bars pleguen veles però hi ha ganes de continuar navegant en la nit. El problema és on. “Cap a les dues, quan tanquen els bars, l’única possibilitat per continuar la festa és anar a casa d’algú. No hi ha més opcions. Al Centre, hi havia La Nit, però de moment encara no està obert”, ressalta. El Sergi està de sort, la discoteca obre aquesta setmana. Ell, com molts altres joves, encara planteja una altra alternativa, però implica desplaçar-se: “Si no, a Sant Cugat segur que trobes alguna cosa…”. És això el que, precisament, intenta evitar l’Anna: “Està molt bé que hi hagi bars i discoteques a la zona, perquè quan no hi eren sempre havíem d’agafar el cotxe”. Ara bé, és comprensiva amb els veïns: “Potser s’haurien de posar més mesures per evitar soroll”.
L’Allan, cambrer d’un dels locals, reconeix que hi ha un problema des que va tancar la Zona Hermètica. “La demanda s’acapara als bars de copes del Centre i això molesta els veïns. Hi ha pocs llocs i centrificats. Als barris no trobes on anar, no estan dinamitzats”. Aquests dies, hi havia tanta gent al seu bar que ha hagut de tancar abans. Considera que l’oci està abandonat: “És un sector important, que genera diners, que crea llocs de treball”.
Encara una tercera escena: l’escombriaire, a primera hora, recull gots, burilles i llaunes de cervesa al carrer del Mestre Rius. I n’hi ha una última, perdoneu. La darrera, promès: hores més tard, centenars de joves es lleven amb una ressaca terrible.
El carrer del Mestre Rius, l’endemà al matí / CEDIDA
