Les dades parlen per elles mateixes. Els Vallesos tenen 1,3 milions d’habitants (Barcelona ciutat en té 1,6 milions) i dins de la comarca hi ha 845.000 trajectes diaris (entre el Vallès i Barcelona en són 580.000). A més, la comarca és un pol econòmic industrial de primer nivell europeu en l’àmbit de la B-40.
No és el primer cop que surt una proposta per expandir l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). En aquest cas, ha estat l’alcaldessa Ada Colau qui ha llançat de nou aquesta idea, que pot tenir com a efecte diluir la potència vallesana dins d’una massa territorial dominada –encara més– per la Gran Barcelona. No es pot obviar que aquestes propostes, sempre en clau centralitzadora, tenen motius i objectius polítics sovint oportunistes, i estableixen un marc mental que aboca la nostra ciutat a un futur com a ciutat dormitori.
Deixem-ho clar: estem en contra d’aquesta perspectiva, i tot el que defensem des del D.S. té a veure amb el fet que Sabadell mantingui la seva personalitat, generi riquesa i llocs de treball de valor afegit, i consensuï avui el model de ciutat que ens ha de portar a ser un referent europeu de resiliència d’aquí a 20 o 30 anys. Des del D.S ens interessen molt més els Vallesos –o un Gran Vallès– i una vertebració equilibrada de Catalunya davant la influència asfixiant de Barcelona. Qualsevol pas cap a un procés de convertir-nos en ciutat satèl·lit de Barcelona ens empobreix com a ciutat. A Sabadell falten llocs de treball locals de qualitat per tal de reduir les 30.000 persones que abans de la Covid-19 sortien diàriament a treballar fora. Concentrem-nos en això i en definir el model de ciutat i els 2 o 3 projectes que ens han de portar on ens mereixem.
