Aida Gallego té una filla de 14 anys, la Nora, i ha pogut viure de primera mà la pandèmia al costat d’una adolescent. A més, la seva feina a l’Espai Criança i Salut la manté en contacte permanent amb diverses famílies de la ciutat. I després del que ha viscut, ho té molt clar: “Deixem de pensar només en l’adult!”.
“Els grans oblidats”
Gallego assegura que “els grans oblidats han estat els nens i adolescents”, tancats més de 60 dies, remarca, alguns amb la sort de poder gaudir d’un espai a l’exterior de casa seva però d’altres no. De cara a les mesures a prendre si hi ha un rebrot, Aida Gallego subratlla que “no s’hi val a tancar els infants”, i reclama que puguin tenir zones habilitades per sortir al carrer, que les franges horàries siguin més adequades a les seves necessitats i apel·la a la responsabilitat de les famílies. En aquest sentit, l’experta en criança també demana que les administracions comptin amb les famílies per prendre les decisions que els afecten, per evitar que es prenguin de manera aïllada. “No té sentit obrir abans les terrasses que els parcs”, reivindica. I recorda que la comunitat científica apunta que els infants no són un focus transmissor de la malaltia i que el seu contagi és minoritari i lleu. Una altra reflexió que fa la sabadellenca després del confinament és que s’ha visibilitzat la tasca de les cures i la criança, i “hem tornat a veure que en la majoria de famílies tornen a recaure en la dona”.
La ciutat que volem?
“Quan hem pogut sortir, hem vist que tenim ciutats que no són amables amb els infants i les famílies”, destaca Aida Gallego. Pensant, per exemple, que cal una mirada molt àmplia pensant si aquesta és la ciutat que volem, perquè “no hi ha oxigen, no hi ha verd”. Així, recorda que moltíssimes persones han redescobert el Ripoll i la natura que ens envolta. A parer seu també ens hauríem de plantejar reduir el nombre de vehicles i moure’ns més amb altres mitjans de transport com la bicicleta.
Soledat
Una cosa bona, o no –depèn de qui–, que ha tingut la pandèmia, creu Aida Gallego, han estat els moments de soledat que s’han viscut. I que això ha comportat que “hem pogut viure una part de no haver de córrer, tot i haver treballat, etc.”. Com a professional de l’àmbit de la maternitat, també ha vist que aquesta soledat ha estat positiva o beneficiosa en molts casos perquè ha permès gaudir del naixement dels infants amb una relativa tranquil·litat tot i néixer en l’excepcionalitat d’una pandèmia.
