Diumenge és l’Orgull. És un dia en què reivindiquem la llibertat de tota una societat, d’elles i ells, la nostra i la dels altres. En una ciutat com Sabadell, semblaria que actualment la igualtat existeix per a les persones LGTBIQ+. Però no és així. Les discriminacions contra aquest col·lectiu encara estan a l’ordre del dia. Situacions com el ‘sexili’ –la fugida perquè la família no accepta la sexualitat–, el 80% d’atur en les persones trans, les agressions al carrer i la plumofòbia –la ridiculització de la ploma– passen cada dia en una ciutat del segle XXI.
Per aquest motiu, encara que només sigui una data, un dia a l’any, ha de servir per recordar que som lliures per estimar i per viure com sigui, per celebrar qui som i per insistir en el fet que som iguals no només davant la llei, sinó per una qüestió de justícia i consciència col·lectives. Més enllà de l’acte festiu pel qual l’Orgull ha agafat certa volada arreu del món en els últims anys i d’actes simbòlics com pintar passos de vianants amb l’Arc de Sant Martí, cal assenyalar que és un dia per conscienciar de com aquestes situacions discriminatòries afecten les persones en la seva vida diària, amb la família, a l’escola, a la feina… I actuar-hi.
