Abraçant els plecs d’exàmens contra el pit, amb cert recel protector, de la sala central de l’institut Pau Vila surten docents escopetejats. Escales amunt, escales avall. La missió de traslladar les proves de Llengua castellana i literatura –durant la nit custodiades pels Mossos d’Esquadra– arriba a bon port. Després de rebre les instruccions, amb les preguntes ja al davant i asseguts a la que serà la seva cadira durant quatre dies, bona part d’estudiants s’han tret la mascareta. S’apaga el murmuri nerviós de 190 alumnes, que han arribat al centre fa més d’una hora. Comença la selectivitat a Sabadell.
“Estava més nerviosa jo que ells. És una gran responsabilitat”, se sincera Mireia Baeza, presidenta del tribunal de les PAU en aquesta seu, on es realitzen les proves a 11 aules que, de mitjana, acullen 18 alumnes cadascuna. Concretament, es refereix a totes les mesures logístiques que acompanyen aquest any els exàmens d’accés a la universitat. Per exemple, els estudiants del Pau Vila, del Ramar 2 i de l’Escola Mare de Déu de la Salut, en entrar, s’han dividit per columnes al pati, distribuïts per ordre alfabètic. Han cridat el primer grup, que ha estat dirigit en una de les aules situades en un dels extrems del centre. El següent grup ha estat acompanyat al costat contrari, a la classe més allunyada de la primera. I així successivament.
D’una manera similar s’han anat omplint, també, les 14 aules de l’institut Jaume Viladoms, una altra de les seus de la ciutat, on s’examinen de la selectivitat 216 estudiants del mateix centre, del Sant Nicolau i de l’institut Castellar. Com que hi ha més classes, s’han hagut de multiplicar els vigilants: n’hi ha 28. “Hem fet una mica com als aeroports. Ha baixat un vigilant amb un cartellet on posava aula 1 i se’ls ha emportat separats, més o menys en fila índia”, compara Lluís Casas, president de tribunal, mentre els estudiants es juguen la nota de tall per entrar a la carrera.
Entre l’opció A i la B, els estudiants tenen al davant una ressenya de Carlos Boyer sobre la pel·lícula Un monstruo viene a verme, de J.A Bayona, un fragment de La conquista del aire, de Belén Gopegui, o, per exemple, preguntes sobre Luces de Bohemia, de Ramón María del Valle-Inclán. La novel·la El Lazarillo de Tormes ha entrat en els dos models d’examen. “És un conte que tenim més ratllat impossible. Osigui, ha sigut molt fàcil”, dispara Marta Peñarroya, estudiant del Jaume Viladoms, una de les primeres de l’aula en acabar, quan feia poc que el timbre de l’institut havia indicat que havia transcorregut una hora. “La sintaxi ha sigut l’única pregunta difícil”, considera.
Examen de selectivitat al Jaume Viladoms / VICTÒRIA ROVIRA
La sensació generalitzada, després de la primera prova, ha estat d’alleugeriment. “Comparat amb els exàmens que hem fet durant el curs, venint de Ramar, era molt més fàcil. I respecte als exàmens que hi havia dels anys anteriors de la sele, també”, respirava tranquil·la Laia Silvestre, fent la pausa entre exàmens en un bar proper al Pau Vila. “L’he trobat senzillet”, sintetitza la Mònica, que tem molt més el d’Història, ja que s’arriscarà: “Només m’he estudiat la meitat del temari, si m’entra alguna pregunta xunga… L’hem cagat”.
“Era bastant fàcil, la veritat. L’únic que m’ha costat ha estat l’última pregunta, que es veu que és nova. Sortien dues oracions agramaticals i havies de dir per què no estaven ben construïdes i corregir-les”, apunta Xavi Grau, alumne del Sant Nicolau. Sobre les mesures extraordinàries d’aquest any, ressalta que ha estat feixuga l’espera d’una hora abans de la prova. Això, però, no ha afectat els nervis: “Suposo que són els mateixos de cada any”. Fins i tot, una de les professores que acompanyaven els estudiants de l’institut Castellar, Teresa Ochagavia, ressaltava que, al marge de l’omnipresència de les mesures, com que hi havia menys gent a la seu, ha vist els alumnes “molt més tranquils del que és habitual”.
És més, una vegada l’examen s’ha entregat, aquell moment en què El Lazarillo de Tormes passa a confinar-se a l’arxiu més recòndit del cervell, la convulsió d’hormones té més pes que qualsevol recomanació de l’OMS, dels pares, dels mestres o del PROCICAT. En entrar, tots els alumnes s’han hagut de rentar les mans, però quan acaben, un bon grapat passen de llarg del dispensador i surten disparats al carrer, on els esperen abraçades i la tertúlia excitada sobre respostes adequades. I més abraçades. Fins que tornen els nervis, que això és la selectivitat.
Abraçades a la sortida de l’Institut Jaume Viladoms, després de la selectivitat / VICTÒRIA ROVIRA
