L’Ajuntament de Sabadell ha presentat 46 al·legacions al Pla Específic de Mobilitat del Vallès (PEMV) i ha centrat el gruix de les seves propostes en el reforç del transport públic ferroviari i per carretera. Les al·legacions, segons ha destacat l’alcaldessa Marta Farrés, “seran el full de ruta de la mobilitat de la nostra comarca del futur”.
Es tracta de les propostes que emet l’administració local a la Generalitat de Catalunya per dibuixar millores en les actuacions que preveu el PEMV. Les previsions incloses estan estructurades en sis eixos: transport públic ferroviari, transport públic per carretera, mobilitat a peu i en bicicleta, xarxa viària, mobilitat de mercaderies i mesures de gestió de la mobilitat. El govern posa l’accent, doncs, sobre l’eix que contempla el transport col·lectiu de viatgers: “Exigim noves infraestructures viàries i modificació del pla”, diu Farrés.
La R4: Prioritat a Can Llong i noves estacions de futur
L’al·legació principal pel que fa a l’estació de Renfe és la “prioritat” en la construcció de l’estació a Can Llong-Castellarnau. Es tracta d’una de les principals reivindicacions al barri –juntament amb la construcció del CAP i de l’institut. Segons ha assegurat Farrés, ja es troben amb converses amb Renfe, que fins ara no contemplava aquesta inversió per què “no complien les ràtios de demanda necessària”. No obstant, assegura que “s’ha revertit aquesta percepció a base d’al·legacions i criteris poblacionals”.
A banda, però, al·leguen que es construeixin, a llarg termini, dos estacions més: una línia al Parc Taulí i una altra a la Gran Via en l’encreuament amb la Rambla. Segons aquests plans, convencer a les autoritats, doncs, de doblar el número d’estacions de Renfe a Sabadell: de les tres actuals a sis. I a més, un augment de la freqüència de pas a la línia R4, incloure la connexió d’aquesta línia fins a l’aeroport del Prat i la priorització de la construcció del tram entre Sabadell i Santa Perpètua de l’orbital ferroviària.
Pel que fa a Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), les propostes recollides al document d’al·legacions insisteix en l’estudi de la viabilitat de la prolongació de la línia S2 fins a Castellar del Vallès, i la continuació del projecte del Túnel d’Horta ferroviari. “Això ens permetria una nova connexió amb Barcelona que no passés per centralitzar els viatges a Plaça de Catalunya”, deia l’alcaldessa.
B-40 o Ronda Vallès: sense impacte ambiental
El pla recull la construcció de la B-40 –també coneguda com Ronda Vallès– que connectarà Terrassa amb l’actual Ronda Oest. L’Ajuntament demana que sigui soterrada en tot el seu recorregut i tingui un “nul impacte ambiental”. Paralel·lament, aposta perquè el traçat de la Ronda Vallès i la Ronda Nord passi de forma subterrània sota l’avinguda de les Palmeres i l’avinguda de Can Deu i la connexió amb Castellar sigui a través de la carretera de Castellar.
La ronda Oest, al nord, una infraestructura estratègica de la ciutat / ÓSCAR ESPINOSA
També han aprofitat per projectar, al document d’al·legacions, futures mesures per dissenyar la mobilitat comarcal: la construcció de la Ronda Sud, el disseny definitiu de la Ronda Est i la millora de la carretera B140 (entre Sabadell i Santa Perpètua).
46 al·legacions a un projecte que integra el futur de la mobilitat. Però són només propostes, caldrà esperar als plans de l’administració catalana.
Els orígens del PEMV
El 20 d’abril de 2010, el Govern de Catalunya va aprovar el Pla territorial metropolità de Barcelona (PTMB). En aquest projecte s’establia la necessitat d’elaboració d’un pla específic per assegurar l’assoliment dels objectius ambientals demobilitat. Ara, el Pla Específic de Mobilitat del Vallès dona compliment al document d’aprovació definitiva i d’avaluació ambiental estratègica del PTMB. El PEMV inclou una diagnosi de la situació de la mobilitat en l’àmbit del Vallès Occidental.
Un percentatge destacat de la partida pressupostària d’aquest pla correspon al ministerio de Fomento, és per això que des del consistori remarquen la importància de garantir la part de despesa que correspon a l’Estat per avalar el Pla amb un pressupost ferm.
