Ciutat

Ciutat videovigilada: Sabadell ampliarà la xarxa de càmeres per controlar l'espai públic

24 hores al dia, set dies a la setmana. Sabadell es prepara per desplegar una xarxa de càmeres arreu de la ciutat. Videovigilància de zones conflictives, control del trànsit i detectors de matrícules per a zones d’exclusivitat per als veïns: aquests són els tres pilars de l’Ajuntament per fer caure la delinqüència i augmentar el control del trànsit a l’espai públic de la ciutat. Segons ha pogut saber el D.S., el Govern sabadellenc es prepara per ampliar el sistema de càmeres i encarregar-ne la instal·lació i trasllat del senyal a una empresa externa, per mitjà d’un concurs públic i licitació, que sortirà a la llum l’any 2021.

El desplegament de les càmeres no s’aturarà tot i la situació delicada de les arques públiques per la Covid-19, segons assenyalen fonts municipals. Les obres començaran enguany amb la instal·lació de cinc càmeres noves: dues situades a l’Eix Macià i tres més al sud de Sabadell –situades a la plaça de Picasso, al carrer d’Aribau i al passeig d’Espronceda–. No obstant això, segons la previsió, la gran inversió tindrà lloc amb la licitació del 2021. Serà aleshores quan s’abordarà la videovigilància a Can Puiggener i a altres punts de la ciutat.

Entre els plans, figuren actuacions mai realitzades a la ciutat: es preveuen zones d’accés restringit als veïns mitjançant càmeres de detecció de matrícules al Centre, ja plantejades pel Govern quadripartit, i també s’instal·larà videovigilància de doble lectura pensades per al trànsit i el control de l’espai públic... tot plegat en un paquet d’accions que encara està pendent d’un estudi intern de la Policia Municipal. La instal·lació i la transferència de les imatges anirà a càrrec d’una empresa externa. El contingut de les gravacions, tant en temps real com a posteriori, es podrà visionar al nou centre de comandament de la Policia Municipal, que l’Ajuntament ja va pressupostar pràcticament en mig milió d’euros (436.000 euros). Les imatges també es traslladaran al Departament d’Espai Públic.

Sabadell, una ciutat insegura?

La videovigilància obre un debat que contraposa seguretat i drets i llibertats. En els darrers temps, la tecnologia de les càmeres ha fet passos de gegants: d’una vigilància simple ara són maquinària intel·ligent, capaç de reconèixer trets físics, distingir peces de roba, i models i matrícules de cotxes. El software actual permet fins i tot identificar comportaments sospitosos i actuar de forma preventiva, com ja s’ha pogut comprovar amb les càmeres de Can Deu.

La gravació d’imatges i el seu ús policial (i si escau, judicial) es planteja en una ciutat segura a grans trets, segons l’estadística del Ministeri de l’Interior. Entre gener i març del 2020, a Sabadell es van produir 9,2 delictes per cada 1.000 habitants (1.966 casos), per sota dels indicadors de l’Àrea de Barcelona: el Prat del Llobregat (34,1 delictes/1.000 veïns), l’Hospitalet del Llobregat (14,9), Santa Coloma de Gramenet (10,7) i la capital catalana, amb ràtio de 23,9 delictes, tres vegades els registres a la ciutat. D’entre les grans urbs, només Terrassa, amb 8,9 casos, queda per sota de Sabadell.

Publicitat

Més enllà de la visió de ciutat, les dades també aporten una idea sobre la delinqüència on es pretén abordar la videovigilància: en el darrer informe de Seguretat de la Policia Municipal (juny 2020), els barris afectats se situen en la mitjana o per sota de la criminalitat de la ciutat. Si l’índex mitjà de criminalitat a la ciutat és 1, Can Puiggener (0,78), Espronceda (0,77) i la Concòrdia (0,74) queden a la part baixa i Campoamor just a la línia de la ciutat (1,01).

Què fan les altres ciutats?

La captació d’imatges de l’espai públic ha estat una política estesa a les grans ciutats en els darrers temps. L’exemple paradigmàtic, i més repetit pels experts, és Londres, que disposa d’una gran xarxa en espai públic i transports. Més a prop, les ciutats catalanes de les dimensions de Sabadell han adoptat polítiques molt diferents: a una banda i altra de Barcelona, l’Hospitalet ja disposa de 50 càmeres de videovigilància als carrers i places de la ciutat, mentre que Badalona manté el comptador a zero. El nou govern de Xavier García Albiol afirma, però, que “està estudiant” la seva implementació.

I mentre que a Sabadell ja hi ha 12 càmeres d’aquest tipus –ampliables a 17 només aquest any–, a Terrassa no n’hi ha cap, segons explica l’Ajuntament de la ciutat. Totes les càmeres de què disposa són de lectura de matrícules i de control i regulació del trànsit. En termes absoluts, l’Hospitalet és avui la gran ciutat més vigilada, amb una xarxa total de 141 càmeres.

Cada ciutat és un món. I davant de qualsevol desplegament, els experts en seguretat demanen analitzar els problemes de delinqüència primer i després valorar totes les possibilitats. I en tot això, asseguren, són plantejables les càmeres de videovigilància, però també crear una policia de proximitat i eliminar punts morts i foscos de carrers, avingudes i places per evitar la delinqüència. Més que de vigilància, avui es parla de seguretat integral i transversal.

Videovigilància a Sabadell: “Tenir més càmeres no vol dir que l’índex de seguretat sigui més elevat”

Publicitat

Subscriu-te gratuïtament al butlletí ‘Bon dia, Sabadell’

Comentaris
To Top