Empresarialment, una de les primeres eines per ser líders és conèixer què fa la teva competència i saber si va per davant en la iniciativa de generació de riquesa, o no. Si parlem de lideratge comarcal, crec que no erraré si dic que la capital innovadora i amb més projecció del Vallès és i serà durant molt temps Sant Cugat del Vallès.
Amb els anys, els sabadellencs hem anat convertint una ciutat referent i de lideratge industrial en una ciutat sense gaire rumb estratègic en la matèria, hem canviat les indústries innovadores pels serveis, i les grans marques i conceptes creats a la ciutat per polítiques econòmiques de no gaire èxit o directament sense cap mena d’aplicació pràctica. Per confirmar aquesta reflexió només cal revisar com des dels anys 70/80 ha caigut dràsticament el PIB industrial, el gran motor de creixement històric i de vinguda de gent a la recerca de progrés.
Permeteu-me fer un símil fàcil, creieu que la ciutadania entendria si per exemple entitats tan nostrades com el Club Natació Sabadell o el mateix Diari de Sabadell canviessin la seva seu a una altra població? Penso que no. Doncs això ha passat durant dècades amb moltes de les nostres empreses emblemàtiques, capdavanteres i generadores de llocs de treball, i que moltes d’elles han permès donar a conèixer Sabadell al món, al cap i a la fi van ser la millor publicitat de la ciutat.
Vam ser líders de força sectors empresarials: tèxtil, finances, arts gràfiques, indústries del sector lúdic i infantil, restauració, informàtica de gestió, industrials i serveis en serien alguns exemples. Un bon grapat de les millors marques creades per sabadellencs han decidit marxar de la ciutat. Els motius poden ser diversos, però queda clar que les diferents administracions de les anomenades polítiques socials dels últims 40 anys no han fet prou per retenir el talent. I fins ara el degoteig de sortides no ha parat i les oportunitats es van perdent.
Per contra, resulta curiós com durant dècades, diferents administracions locals han fet esforços i inversions per portar empreses del comerç de fora, facilitant el seu aterratge a la nostra ciutat, generant directament una gran competència al comerç local i creant poc valor afegit. Sabadell té certa tendència, i en força temes, a enlluernar-nos per conceptes i assessoraments, a vegades un punt estrafolaris, i a menystenir els nostres projectes guanyadors.
De fa molts temps que Sant Cugat del Vallès cuida amb transparència i amb molta expertesa les seves xarxes d’emprenedors/es dels sectors creatiu i productiu, embrions de riquesa futura, els seus centres de coneixement, els acords amb universitats, les importants multinacionals que aporten valor al territori, no aquelles que només ens venen a vendre els seus productes, les seves grans i conegudes empreses de capital català i també saben captar el bon empresariat de fora. Possiblement per l’anomenat efecte crida dels èxits assolits en són tants els que volen anar a establir-se allà.
Les ciutats, igual que els països més avançats en temes socials del món, no separen la política del bé públic de la política econòmica. Entenen que donar suport a les empreses pròpies beneficia el conciutadà, i, per tant, les necessitats de les persones.
