Fill de periodistes, Gonzalo Boye és una persona concisa. Ni una paraula de més ni de menys. “Si m’enrotllo més, puc dir coses que no volia dir. I sé que tot pot ser utilitzat en contra meva”, diu amb una rialla.
L’escàndol de l’espionatge a Roger Torrent fa pensar que el seu telèfon mòbil, com el de Puigdemont i Comín, també podria patir escoltes? Podem pensar que ens escolten, més enllà de qui estigui a l’altre aparell de la línia. Però el que sé cert és que el meu telèfon mòbil ha estat clonat, amb l’autorització d’un jutge. Això suposa que tenen accés al meu treball. També hi ha hagut balises al cotxe de Puigdemont a Alemanya i seguiments a Bèlgica.
Quines mesures de contraespionatge preníeu? Si t’ho dic, t’hauria de matar! No, ara seriosament, hem estat molt curosos. De totes maneres, la nostra feina no és d’una única persona, sinó de tot un equip. I no es troba en telèfons ni ordinadors així tan fàcilment.
Poden denunciar aquestes pràctiques davant la justícia? Jo pensava que ja hi havia un jutge que l’estava tramitant. Però si no fan d’ofici, ho denunciarem nosaltres. I si a Espanya no ens fan cas, ja ho portarem a altres instàncies i tribunals. Ens han espiat i ho denunciarem.
Amb aquestes escenes, sembla que hagin viscut en la clandestinitat… Clandestinitat? Més que clandestinitat ha estat un assetjament permanent. I això, malauradament, ha portat al fet que alguns companys de professió ens diguin que la culpa és nostra. Que no hauríem de fer aquesta feina. I llavors, qui l’ha de fer? Defensar uns valors democràtics? No és problema nostre, sinó de qui ens ataca.
Al llibre diu que no saps si li “deixaran acabar” aquesta defensa. Ni en el fet judicial, ni en el fet físic. En el primer punt, tinc una causa secreta per blanqueig de capitals, que realment és una causa al conjunt de la meva persona. A Espanya hi ha un gran odi cap a mi. I en el segon, perquè no tenim vida social. En l’espai públic hem passat situacions molt complicades.
“Quan tens el privilegi d’estar en primera línia, ho has de deixar documentat en un llibre”
Està l’advocacia en una situació de vulnerabilitat? L’advocacia, quan és incòmoda, es transforma en vulnerable. Només cal veure les desenes d’advocats processats que hi ha a Turquia, per fer defensa d’activistes i polítics opositors.
Quasi tots els advocats del Procés han escrit un llibre. Vostè per què ho ha fet? Quan tens el privilegi d’estar en primera línia, ho has d’explicar. Ha de quedar el registre. És un document d’uns fets extraordinaris en la història.
Quin és l’estat actual de la causa ara? A partir de setembre s’activarà el suplicatori al Parlament Europeu, en què els membres del Parlament votaran sobre l’aixecament de la immunitat als tres europarlamentaris. A causa de la crisi de la Covid-19, tot s’ha endarrerit una mica. I abans, a l’agost, tenim el conseller Puig.
Boye diu que l’advocacia, “quan és incòmoda, es torna vulnerable
Quina ha estat la importància d’aconseguir que fossin europarlamentaris? Hi ha una estratègia política –que és seva– i l’altra és jurídica –que és nostra– i les dues han anat de la mà, amb confiança mútua.
Els exconsellers han passejat per països de la UE buscant força la jurisprudència. França a l’inici era perillosa, però fa pocs mesos hi va haver el míting massiu de Perpinyà. Trepitjaran més la Catalunya Nord? França és respectuosa amb la Unió Europea i respecta la immunitat dels europarlamentaris. Puigdemont pot tornar a Perpinyà. De fet, hi ha estat més d’una vegada.
I sortir de la UE per internacionalitzar el cas arreu del món, com ara als EUA? On estem ara, en el marc jurídic, estem bé.
