Ningú, a banda d’Albert Pla (1966), podria haver escrit una novel·la com Espanya en guerra. El sabadellenc juga a imaginar-se els Estats Units desplegant l’exèrcit per ocupar una Catalunya que ha tirat endavant la independència, a qualsevol preu. Després, aprofitant la situació, envaeixen tot l’Estat. Set militars, el Batalló dels Sonats, farceixen les escenes de violència extrema, carregant-se polítics a qui és fàcil d’identificar encara que no en surti el nom. I tot, banyat amb dosis d’humor negre. No haureu llegit res semblant. Ell, però, diu que no entén com aquesta idea no se li pot haver ocorregut a algú abans.
Quan un llegeix el llibre, té la sensació que l’escriptor s’ho ha passat pipa escrivint.
Vaig gaudir molt. Per mi, això és bàsic en tot el que faig. Estic convençut que soc la persona que fa coses que s’ho passa millor fent-les. No sé com s’ho passa qualsevol escriptor fent el seu llibre, però estic convençut que m’ho he passat millor que ell. És el que solc fer quan faig aquestes coses, és un moment de plaer personal.
Esclata la guerra perquè els catalans s’entesten amb la declaració d’independència. L’Estat arribaria a aquest escenari?
Qualsevol país acaba recorrent a la guerra quan sent que ha de perdre una part del seu territori. No només Espanya.
Hi ha polítics a qui, com al llibre, això els estaria bé?
Home, doncs suposo que als que saben disparar millor, sí.
Creus que la declaració d’independència s’hauria d’haver tirat endavant?
Arribats a aquest punt, jo crec que sí, no? Si et poses xulo, no et retires a l’últim moment.
Per què l’octubre del 2019 decideixes donar forma al llibre?
Llegia notícies en què no saps què és mentida ni què és veritat. Posats a dir mentides, per què llegir-les podent-les escriure? Era una idea que ja portava al cap des de feia temps. Quan se’m va presentar l’ocasió i vaig tenir temps, vaig seure i m’hi vaig posar.
La massacre que els americans fan durant l’ocupació de Catalunya, embolcallada d’una gran campanya de propaganda, s’assembla a casos de països que han estat envaïts.
M’he inspirat en el que he vist des de la meva infància que els americans fan quan van a la guerra amb altres països. Quan lluiten a favor de la democràcia i com van pel món pacificant zones en missions humanitàries, de les quals el resultat és un dictador i un genocidi. He intentat imaginar-m’ho a Catalunya. El que passa és que quan maten moros, a tothom li importa un pito, però si llegeixes que salten marines amb paracaigudes a sobre de Sabadell, llavors això resulta xocant.
Els catalans apareixen a la història com a “xaiets degollats”, “amb poca traça a l’hora de prémer el gallet”.
Els catalans serien un enemic molt poc vistós. No sé com s’ho farien els americans perquè sortissin en una pel·lícula i que un heroi de Marvel se’ls hagués de carregar. No me’ls imagino, no sé quin malvat de categoria podríem tenir…
A quins tres polítics regalaries el llibre?
No l’he fet perquè el llegeixin els polítics. Més que regalar-lo, hi ha un parell de dotzenes de polítics a qui fotria el llibre pel cul. Però no cal que se’l llegeixin.
