[Per Josep Mercadé, periodista]
La nova normalitat és també veure els presos condemnats en el judici del Procés apareixent a la televisió (TV3, és clar) en horari de màxima audiència explicant vivències personals a les presons, opinant sobre la situació política a Catalunya i sobre la pandèmia i les seves conseqüències. Tot dit sense pèls a la llengua deixant de banda consignes i temors. Tots ells mantenen un element en comú: la presó els dona una seguretat que fins i tot desconcerta a qui els entrevista.
Quasi tothom ha vist aquests dies alterat el seu estat d’ànim pels rebrots de la Covid-19 i les conseqüències que ja estan tenint entre una part important de la població de Catalunya. Mentre això passa, els presos Jordi Sánchez, Jordi Cuixart, Josep Rull, Raül Romeva i Oriol Junqueras han aparegut aquests dies en entrevistes a la televisió. A banda de sintonies polítiques, donen un missatge d’esperança i optimisme que no sembla pas impostat. Caldria saber si aquesta fortalesa és compartida per la resta de condemnats pel Procés. Em temo que alguns i algunes optaran per no aparèixer davant les càmeres. És comprensible.
De tota manera, no deixa de resultar sorprenent la força que transmeten unes persones que des de fa mil dies, els que més temps fa que estan a la presó, han vist privada la seva llibertat. Des de posicions polítiques diferents sí que coincideixen en una demostració de força que, en moments com els actuals, són un revulsiu encoratjador per a tots aquells que els pesen més el pessimisme i la por per la pandèmia que l’optimisme i el convenciment que ens en sortirem.
Certament, la por esdevé un dels elements més difícils de gestionar a la vida. Veure persones que aconsegueixen dominar-la i que, amb una extraordinària serenor, et diguin “Jo sé que fins al 2030 m’hauré d’estar a la presó”, paradoxalment et fa recobrar la fortalesa perduda davant l’amenaça del coronavirus. La frase és de Raül Romeva, però el to és pràcticament el mateix que hem sentit a la resta de presos.
En veure’ls, t’adones que l’aprenentatge carcerari els ha fet més forts i que els està deixant empremta. D’això no hi ha dubte. Només cal veure la vehemència amb què s’expressava aquest diumenge Oriol Junqueras responent a les preguntes formulades pel director de TV3, que va demostrar un perfil professional més aviat baix. Quedem-nos, si voleu, amb l’actitud d’aquestes persones que, tancades en una cel·la, ofereixen en aquests moments una lucidesa que probablement ens manca a la resta.
