MARC ARGEMÍ

Manual d’urgència per dialogar amb teòrics de la conspiració

[Per Marc Argemí, periodista]

Bill Gates, la tecnologia 5G i el laboratori de Wuhan s’han convertit en un triangle de les Bermudes particular quan es parla del coronavirus: un cop hi entres, potser no hi surts. En efecte, aquestes tres coordenades són com aquell tros d’oceà que està entre Miami, Puerto Rico i les Illes Bermudes, on es diu que misteriosament desapareixen moltes embarcacions. El que passa és que al triangle del coronavirus no desapareixes geogràficament, sinó informativament.

Sí: el fundador de Microsoft, la nova tecnologia i el centre de recerca xinès són tres ingredients de moltes teories de la conspiració que circulen per xarxes i per WhatsApp, i que tenen entre distrets i amoïnats més d’un amic i un familiar. Són les que diuen que el coronavirus és una creació humana amb finalitats inconfessables. La influència no és menor: un estudi del Pew Research Center afirma que el 36% dels nord-americans pensen que tals teories són probablement o del tot certes.

D’aquestes teories n’hi ha diverses, però tenen totes en comú que afirmen un coneixement escandalós que s’està amagant a la població general, perquè faria trontollar una veritat oficial que ens volen imposar. Els teòrics de la conspiració tenen una enorme desconfiança cap a les fonts oficials i els mitjans de comunicació, amb una intensitat que és inversament proporcional a la confiança cega que tenen en els vídeos de YouTube o els posts de dubtosa fabricació que algú els ha reenviat de segona, tercera o quarta mà.

Publicitat

El drama és que, ordinàriament, ni hi ha una única veritat oficial, sinó bocins de certesa provisional mentre encara anem descobrint coses noves, ni hi ha una única explicació a tot el que succeeix. Les teories de la conspiració funcionen perquè tot quadra, encara que sigui dins d’un triangle que, com el de les Bermudes, ens fa perdre l’orientació i el sentit de la realitat.

De tan convençuts com estan, no serveix de gaire dir-los simplement que estan equivocats. És necessària una altra estratègia per dialogar amb ells, per no perdre l’oremus i mirar de fer-los tornar a tocar de peus a terra si han anat molt enllà.

Tanya Basu, periodista del MIT Technology Review, va demanar fa uns dies –a usuaris de xarxes avesats a rebatre fakes– consells útils per dialogar amb conspiranoics. Ha donat set punts a tenir present abans de qualsevol debat. Primer, considera que és molt humà i normal creure en les teories de la conspiració, i que de fet –segon punt– ningú no n’està vacunat, perquè –tercer– creure en elles no depèn del color de la pell, de la professió o de l’origen social. A més, cal tenir present –quart punt– que la distància social durant la pandèmia ha fet que les teories siguin més atractives com una manera de sentir-se part d’un grup social, encara que sigui via xarxes socials, més si considerem també que (cinquè punt) tenen totes un punt de veritat. Sisè punt, aquestes teories acostumen a implicar un tercer que té la culpa de tot i que és perillós, i –per últim, setè– tothom és un influencer, per bé i per mal.

Amb tot això present, quan hàgiu de conversar amb un teòric de la conspiració, mireu de ser molt amables, parlar-hi amb respecte i si és possible privadament: la humiliació i el menysteniment de l’opinió no serveix per fer-lo canviar de parer. És preferible cercar la part de veritat que tenen aquestes cabòries, i a partir d’aquest nucli de certesa mirar de construir plegats una explicació més sòlida que les que ens porten a caure al triangle de les Bermudes conspiranoic.

Publicitat

Subscriu-te gratuïtament al butlletí ‘Bon dia, Sabadell’

Comentaris
To Top