Sabadell i Terrassa volen deixar de donar-se l’esquena i unir forces per a àmbits estratègics de futur. Les dues ciutats, les més grans del Vallès Occidental i, de fet, cocapitals de la comarca, han escenificat aquesta voluntat d’entesa amb la presentació de l’acord rubricat per l’alcaldessa de Sabadell, Marta Farrés, i l’alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, en què posen de manifest la necessitat d’entesa entre les dues ciutats.
Els principals arguments es basen en què les dues ciutats, per la seva demografia, economia, xarxa educativa i científica, densitat de serveis i intensitat i diversitat d’activitat ciutadana, “constitueixen potents sistemes urbans en el marc de la comarca del Vallès Occidental i de l’entorn metropolità de Barcelona”. A la vegada, es posa de relleu el vincle amb les comarques veïnes, sobretot el Vallès Oriental i el Baix Llobregat, amb , estretament vinculats amb el Vallès Oriental i el sistema urbà Granollers-Mollet, a més de l’àmbit nord del Baix Llobregat, on se situa Martorell.
Els dos alcaldes han decidit posar fil a l’agulla amb la idea de plantejar la creació d’una comissió bilateral a partir de setembre, però amb la mirada posada a curt termini per sumar esforços de cara al Pla de Mobilitat del Vallès, on han presentat al·legacions calcades en certs aspectes. Concretament, es manté el pols fer fer que la línia R4 de Rodalies arribi fins l’Aeroport del Prat, que s’aposti pel túnel ferroviari d’Horta com duplicitat de l’actual túnel d’FGC, que Sabadell i Terrassa quedin unides per l’ampliació de la B-40 i que la N-150 es converteixi en una carretera cívica, transitable per a vianants i ciclistes.
“Som dues ciutats amb recorreguts paral·lels en moltes qüestions, amb diferències, però amb molt en comú a nivell de territori i història”, ha destacat Ballart, que ha recordat la bona entesa que com alcalde ja havia tingut amb els seus homòlegs de Sabadell Joan Carles Sànchez i Juli Fernàndez. Ara, però, per primer cop s’arriba a un acord entre les dues ciutats per abordar aquells aspectes que els uneixen.
“També ens servirà per situar la comarca en el mapa, la que més activitat industrial té, i que ha estat una de les més infradotades del país històricament”, ha afegit Farrés. “El model Barcelona s’ha esgotat, i ara l’alcalde Ballart i jo aixequem la mà per donat continuïtat a l’objectiu de país, tenim ganes de contribuir en el creixement”, ha afegit.
Les al·legacions al Pla de Mobilitat, primer pas
Les dues localitats presenten posicionaments conjunts pel que fa a un pla que consideren que no respon a necessitats reals del territori. Pel que fa a l’R4, insisteixen en què és la línia ferroviària idònia per donar un servei massiu a la ciutadania: “Hi ha un milió de persones a la seva àrea d’influència, 143 quilòmetres de via, 40 estacions i passa pel Bages, el Vallès Occidental, el Baix Llobregat, el Penedès i el Barcelonès”, destaca Ballart.
Pel que fa al túnel d’Horta, aposten perquè sigui aquesta via i no el desdoblament de l’actual túnel d’FGC. A més, l’aposta és que no mori a Cerdanyola del Vallès, entre Montflorit i la UAB, com es preveia inicialment, sinó que segueixi el seu curs donant cobertura als barris del sud de Sabadell i de Terrassa, amb parada a l’Hospital de Terrassa, situat en plena N-150.
La carretera B-40, coneguda també com el Quart Cinturó, compta amb un tram curt que mor a Terrassa. És per això que reclamen que des d’aquella ciutat segueixi per un cantó fins Abrera i per l’altra “com a mínim” fins a Sabadell. Aquí es vol jugar totes les cartes, Ballart a través de la comissió bilateral que ja existeix amb la Generalitat, i Farrés amb els contactes que pot tenir a amb el govern espanyol.
La millora de la N-150 també és un punt clau, donat que actualment és una carretera que uneix les dues ciutats amb un carril per sentit. Amb punts com l’Hospital de Terrassa, el Consell Comarcal o la seu central dels Mossos d’Esquadra, es vol fomentar un canvi integral per fer-hi possible la circulació en bicicleta o caminant.
Per tot plegat, els dos alcaldes han acordat crear una comissió bilateral a partir de setembre per abordar aquells elements estratègics que impliquin el territori que engloba les dues ciutats, amb una agenda específica centrada en aspectes com les comunicacions ferroviàries i per carretera d’interès supramunicipal, les qüestions mediambientals, les estratègies de promoció econòmica i comercial i temes relatius a educació, recerca científica, innovació, cultura, així com tots aquells que es considerin oportuns.
