[Per José Rodríguez i Marc Sanglas, diputats al Parlament]
El 13 de juliol es va debatre al Parlament quina era la millor connexió ferroviària entre Sabadell (i la resta del Vallès Occidental) i l’aeroport del Prat. S’hi va confrontar la idea de perllongar la línia R4 (la línia de Rodalies que connecta Manresa amb el Vallès Occidental, Barcelona, el Baix Llobregat i el Penedès) fins a la infraestructura. A priori, aquesta idea pot semblar molt beneficiosa per a la ciutat i per al conjunt del Vallès, ja que és bo tenir una línia directa a l’aeroport, com succeeix amb el Vallès Oriental amb la R2 entre Maçanet i l’aeroport.
Però les possibles solucions per portar la R4 a l’aeroport no comportarien una millora del servei ferroviari del Vallès. O bé s’hauria de tallar la R4 —com es fa amb la R2— en una R4 nord i una R4 sud, que obligaria a fer transbordaments als usuaris de Rodalies que es vulguin moure entre el Vallès Occidental i el Penedès o el Baix Llobregat. O bé s’afegirien més de 20 o 30 minuts de durada al recorregut de la R4, que s’allargaria en fer-la passar per l’aeroport i tornar. Totes dues solucions perjudiquen els usuaris de Rodalies de Sabadell i de la resta de la comarca que no volen anar a l’aeroport, sinó fer desplaçaments quotidians.
A més, aquestes solucions requereixen dues infraestructures que no s’han realitzat per part del govern espanyol (Adif): la ròtula de maniobres de la Torrassa i la ròtula de maniobres de Montcada, que permetria redirigir els combois de la R4 per les vies que la portarien a l’aeroport.
La proposta que defensem és la nova línia R-Aeroport, que oferiria més freqüència i fiabilitat per anar des de Sabadell o altres ciutats de la regió metropolitana fins a l’aeroport del Prat. El recorregut inicial plantejat enllaçaria l’aeroport amb Barcelona cada 15 minuts pel corredor actual de la línia R2 fins a Sant Andreu Comtal.
L’important d’una connexió amb l’aeroport no és que totes les ciutats del país hi estiguin unides directament, sinó tenir un bon servei que connecti l’aeroport amb els principals intercanviadors. La R-Aeroport uniria Sants amb la futura estació de la Sagrera i amb FGC a l’Hospitalet; millorant la freqüència de 30 minuts a 15 minuts, i la fiabilitat i puntualitat. A més, aquesta línia podria ser operada per FGC en lloc de Renfe. Els qui patim la R4 de Rodalies i, en canvi, podem gaudir de l’ús de les línies dels FGC en sabem la diferència de qualitat i fiabilitat.
Per fomentar el transport públic en l’entramat metropolità, no és tan important disposar d’un servei que vagi d’un lloc a l’altre, sinó la multitud d’enllaços. Perquè ara parlem de l’aeroport, però, sobretot, el que interessa és tenir una bona malla que connecti Sabadell amb l’aeroport, amb el port o amb qualsevol altra estació de tren per poder fer recorreguts de mitjana i llarga distància; però, també, per solucionar el dia a dia.
I cal trencar amb el monopoli de Renfe, que no presta un bon servei a l’usuari; en molts casos, per manca d’inversió; cosa que fa que el servei sigui impuntual i acabi provocant problemes als usuaris. Que la R-Aeroport pugui operar-la FGC obligarà Renfe a millorar la prestació dels seus serveis per l’existència de competència directa, i deixarem de ser presoners d’una companyia que no malda per fer noves inversions.
Aquesta proposta enllaça, també, amb les al·legacions d’Esquerra Republicana al Pla de Mobilitat del Vallès: ens cal una concepció radial de la mobilitat ferroviària que ens permeti descongestionar Barcelona. La proposta del tren orbital ferroviari ens permetria comunicar Vilanova, Vilafranca, Martorell, Terrassa, Sabadell, Granollers i Mataró; millorar-ne la comunicació sense necessitat de passar per Barcelona, i crear altres polaritats de relació. I, especialment, alliberar les carreteres de més cotxes.
