Elisabet Casanovas: “El bilingüisme dona versemblança a ‘Drama’"

Sexe sense tabús, un embaràs no desitjat i la supervivència improvisada a les tragèdies personals. Drama explica la història desacomplexada d’una jove barcelonina, interpretada per la sabadellenca Elisabet Casanovas, que queda embarassada i decideix avortar. No sense abans intentar esbrinar qui és el pare. Una lliçó còmica de responsabilitat compartida que estrenava al febrer Playz i que acaba d’emetre TV3. Drama gira entorn d’una idea estructural: l’avortament. Quina és l’espurna que la fa néixer? La idea va ser d’en Dani Amor, el creador de la sèrie. Ell volia realitzar una ficció on el tema principal fos l’avortament. I que el conflicte fos el fet de quedar-se embarassada, no saber qui és el pare i responsabilitzar l’altre de l’embaràs amb la decisió ja presa d’interrompre la gestació. Em va proposar formar-hi part per interpretar l’Àfrica. Aleshores vam gravar un teaser molt semblant a l’escena del capítol 6, on hi ha una nota de veu per als possibles pares. En Dani va presentar-ho a El Terrat. L’Oriol Pérez i la Charlie Pee van entrar a l’equip de guió i la Ginesta Guindal a direcció. I crec que la Ginesta ha teixit un univers molt ric i pròxim. En Dani tenia molt clar que volia que la sèrie fos una comèdia. Tot i això, l’Àfrica ho viu com un drama. Ella ho viu com un drama, però el to de la sèrie no ho és. Crec que és un encert, no es volia tractar l’avortament des del trauma ni la solemnitat ni el tabú. Sí com a un fet important que requereix responsabilitzar-se’n. El que més m’agrada de la sèrie és que ella té clar que vol avortar, i aquesta decisió no depèn de saber qui és el pare. Ella el busca, simplement, per responsabilitzar-ho. No és una recerca del pare. [caption id="attachment_150060" align="aligncenter" width="420"] La sabadellenca també és coneguda per representar a la Tània Illa de ‘Merlí’ i a la Paula de la sèrie ‘Benvinguts a la família’ / Victòria Rovira Casanovas[/caption] És un exemple de com ho viuria una altra jove millenial? És impossible saber-ho. Una jove millenial no és un motlle de persones. La gent jove és jove i prou, no tothom neix ni al mateix lloc, ni té les mateixes pors, ni les mateixes inquietuds, ni les mateixes oportunitats, ni el mateix context. Un drama va ser per a la Scarlett que la seva mare intentés enviar-la a viure a Sabadell. Es preguntava què pintava aquí. És una picada d’ullet a la ciutat? A la Scarlett li recomanaria visitar el pati de la meva amiga Marta Aguadé. La Charlie Pee, la guionista, és de Sabadell. Potser va per aquí la cosa. És el primer cop que es grava simultàniament en català i castellà a Playz (la plataforma de TVE). I la polèmica ha portat cua. Ens va encantar que fos una sèrie bilingüe si la història passava al barri del Born de Barcelona. Això està carregat de versemblança i proximitat. Que Playz, la plataforma digital de RTVE, inclogués un 70% de diàlegs en català em sembla molt positiu. Crec que dimensiona la història i visibilitza el català.  A finals d’any va estrenar Kassandra, una obra teatral que narra les violències silenciades. Amb què es queda: teatre o televisió? Poca gent té el privilegi de poder escollir. No és tant el mitjà, sinó la mirada de la història. Crec que televisió i teatre aporten coses molt diferents, m’interessen moltíssim els dos. Se’m fa difícil comparar-ho, però reconec que el teatre és la mare. Sigui com sigui, la cultura l’hem de cuidar. I molt. Sense ànim de fer cap espòiler, per què hem de veure Drama? Perquè es triga molt menys en mirar la sèrie que en llegir aquesta entrevista sencera!