[Per Pep Marès, mediador i gestor cultural]
Arriba l’agost i és habitual que deixi de sonar el telèfon i de sorgir urgències que cal resoldre. És, per tant, un mes ideal per dedicar-se a descansar, però també per començar a treballar, a repensar-se i, en el cas de la cultura, és moment de pensar entre administració, gestors i consumidors quin model de cultura volem tenir per Sabadell. Penso en un model que pugui esdevenir un referent en la gestió i l’organització de la cultura de la ciutat.
Per a mi aquest ha de ser un model personalitzat que atengui les especificitats i les singularitats de les diferents comunitats que viuen, treballen i visiten Sabadell; un model que doni resposta als espais i institucions culturals de la ciutat i un model afí als recursos disponibles. En aquest sentit d’aquesta proposta hauria de partir de la construcció d’un pla d’acció on les bases i els pilars del treball articulin accions que vagin d’allò micro al macro; on hi hagi i es fomenti la participació i la cocreació a partir del lideratge cultural ciutadà i sigui un pla amb la voluntat que la cultura sigui transversal i connectora amb les diverses àrees de ciutat ( educació, econòmica, salut, etc.) per esdevenir un pla cultural útil, eficient a la vegada que eficaç i sostenible en el temps.
Per a fer-ho cal primer de tot buscar el PERQUÈ, és a dir, l’escènica del projecte i només un cop acordat el perquè, s’ha de començar a treballar en el COM per poder desenvolupar, finalment, el QUÈ. Sempre busquem i parlem del què i el com ( que són vitals ) però tenir clar el perquè es fa necessari i ens permetrà fer front als continus canvis i definir el què i el com de manera innovadora, eficaç i eficient. Si partim de la base que tot projecte cultural pretén contribuir a l’avanç i millora en la societat, és necessari, en primer lloc, examinar la naturalesa del projecte cultural i de la seva posició dins d’aquesta societat.
És essencial comprendre plenament la motivació de les activitats abans de planificar-les. Per això cal preguntar-se el perquè i es fa necessari fer-ho per a poder entendre el propòsit del projecte cultural de ciutat. Quin és l’objectiu final? Quin tipus d’impacte volem crear per a la comunitat en la qual volem treballar ? Quin és el motiu de començar en el perquè? Segons Simon Sinek això no és una opinió, és biologia. Hi ha una necessitat humana molt bàsica: la necessitat d’encaixar.
La nostra necessitat de pertinença no és racional, però és una constant que es dóna entre tots els pobles de totes les cultures. És un sentiment que vam adquirir quan els que ens envolten comparteixen els nostres valors i creences. Quan sentim que formem part, ens sentim connectats i “fora de perill”. Com a humans, anhelem aquest sentiment i el busquem. I és en aquesta necessitat d’encaixar de buscar uns valors que ens representin que busquem el perquè, ja que és la claredat en el PERQUÈ que en dóna els motius per sumar-nos a un producte, un projecte.
Per Senek –opinió que comparteixo– la gent no compra el que fas, sinó compra el PERQUÈ del que fas. És per aquest motiu d’on es desprèn que, si tu no saps perquè fas el que fas, com ho sabran els altres? Si els responsables de cultura no som capaços de definir amb claredat el PERQUÈ de l’organització i/o projecte, llavors com esperem que la ciutadania se sumi a un projecte si no té clar si els representa o no?
A les properes columnes descriuré el perquè ( setembre ) per seguir amb el com ( octubre ) i acabar amb què ( novembre ) acabarem l’any amb una bateria de beneficis d’implementar un pla de cultura a la ciutat.
