Homenatjaran el bisbe Pere Casaldàliga aquest dimarts

El bisbe emèrit va morir aquest dissabte als 92 anys

  • La Creu Roja inicia la campanya contra l'onada de calor
Publicat el 10 d’agost de 2020 a les 09:45
Actualitzat el 10 d’agost de 2020 a les 13:01
El religiós i bisbe emèrit Pere Casaldàliga i Pla va morir dissabte als 92 anys, segons han informat els responsables de les associacions Araguaia i ANSA. El seu primer destí com a prevere va ser la comunitat de claretians a Sabadell, on va treballar durant sis anys a l’escola que els Claretians regentaven a la ciutat, atenent els també els obrers i promovent els Cursets de Cristiandat. "A Sabadell  va deixar un bon record com a prevere jove, compromès i entusiasta", asseguren des de la diòcesi de Terrassa. Així, està previst celebrar una missa pel seu descans etern el dimarts 8 de setembre, festivitat de la Nativitat de la Mare Déu,  a l’església de l’Immaculat Cor de Maria, on ell va exercir el seu ministeri sacerdotal mentre estava destinat en Sabadell. Pere Casaldàliga havia ingressat fa pocs dies en un hospital de Brasil amb "greus problemes respiratoris", agreujats pel Parkinson que patia i la seva edat avançada. Finalment, el bisbe emèrit ha traspassat a les 09.40 hores del dissabte 8 d'agost a la ciutat de Batatais, a l'estat de Sao Paulo. [caption id="attachment_150790" align="aligncenter" width="420"] Imatge en blanc i negre del bisbe Pere Casaldàliga, del llibre 'Casaldàliga. La seva gent, les seves causes' / ACN[/caption]

Lluita contra les desigualtats

Casaldàliga, nascut el 1928 a Balsareny (Bages), residia al Brasil des del 1968, on va fundar una missió claretiana a l'estat de Mato Grosso i es va convertir en un dels màxims exponents de la Teologia de l'Alliberament i de la lluita per les desigualtats al Brasil fins al punt d'arribar estar amenaçat de mort en més d'una ocasió. De fet, l'any 2012, amb 84 anys, va haver de fugir de casa seva a São Félix de Araguaia per la seva lluita a favor dels indígenes. I l'any 2006 va rebre el Premi Internacional de Catalunya de mans de l'aleshores president, Pasqual Maragall.