Ciutat

Jaume García: Veu clara als escenaris, cor trencat pels Merinals

A dalt, Garcia Arija amb el cabell roig per interpretar el seu monòleg de Van Gogh/ Lluís franco

El color coure del seu cabell no és un acte de la rebel·lia d’un inconformista que vol anar a contracorrent en tota regla. Tampoc una promesa d’aquelles que s’ha d’acabar complint, tant sí com no. És la lletra petita que va signar comprometent-se amb la seva professió: la interpretació.

Jaume García Arija (Sabadell, 1970) s’ha resignat ha portar tots els looks haguts i per haver, tot i que reconeix que s’ha sabut adaptar “millor” a uns que a uns altres. “Vaig estar molts anys amb un bigotis que no suportava fent el paper d’Abel Zamora a Amar en tiempos revueltos, però el look em va obrir moltes portes”, assegura. Això sí, “tots de personatges fatxes”, diu rient.

El seu actual color de cabell no l’acaba de disgustar del tot, però n’està fart d’haver d’estirar aquest estil. És pel nou monòleg de Van Gogh que previsiblement estrenava aquest 2020, però que han tornat a retardar fins al setembre. Afortunadament, per representar el pintor neerlandès en tindrà prou amb tenyir-se el cabell: “L’orella encara la conservo”, bromeja. 

Atracció des que té ús de raó

García Arija recorda que el seu primer contacte amb el teatre va ser als 10 anys, veient el programa 1,2,3 responda otra vez. “Vaig veure un gag del Tricicle que em va fer riure molt”. Des d’aleshores, ho va tenir clar: “Era un consumidor nat d’històries, el que em va portar a ser un intèrpret. Escrivia gags, monòlegs… I m’apassionava”, diu. A partir d’aquí, i després d’una potent formació, ha elaborat un currículum  gruixut. Ho demostra el seu pas per sèries: Amar en tiempos revueltos, La Riera, Cuéntame cómo pasó, Ventdelplà o Hospital Central, entre d’altres.

També ha protagonitzat les pel·lícules Ouija o Zulo, per la qual va rebre el premi al millor actor en la 25a edició del Festival Internacional d’Oporto. Però  la seva vida no ha estat bufar i fer ampolles. De fet, assegura que el dia a dia de cap actor és gens fàcil. “La nostra professió és precària històricament, és un món amb problemes estructurals, malgrat que la cultura ens obre les portes de la intel·ligència emocional, ens ensenya a sentir”, diu.

És per això i per la seva vinculació als barris de Sabadell–és també el portaveu dels veïns afectats pels habitatges amb aluminosi del polígon Arraona-Merinals–que ha decidit emprendre un projecte personal per traslladar la cultura a la  perifèria de Sabadell en forma de teatre. “Aquest estiu hem començat a impartir classes a Torre-romeu i els resultats han estat increïbles”, explica.

Garcia Arija durant la interpretació d’una obra / Cedida (Efrén Montoya)

Comentaris
To Top