[Albert Acín i Marta Ordóñez]
La Covid-19 els va tancar a casa i els va posar (i els posa encara) en risc. Les persones de més de 60 anys han estat, des de l’inici de la pandèmia, un col·lectiu vulnerable. Durant la crisi sanitària, molts d’ells van morir a residències, hospitals o a casa. Molts d’altres, però, poden explicar ara com ho van viure. Ells també tenen veu. Ells també compten. Són gent gran, amb grans històries.
Rosa Maria Solà, 64 anys
“M’he adonat de fins a quin punt necessito sortir”. La Rosa Maria aprofita les llibertats recuperades, després de l’estat d’alarma. Lamenta que les persones grans no van tenir la consideració esperada en un moment així; especialment als centres geriàtrics: “Va venir de sobte i no s’estava prou preparat per una cosa així… És una llàstima el que va passar a les residències”. Ara demana a tothom mantenir la consciència col·lectiva.
Carmen Ambrós, 86 anys
Si ha de fer un toc d’atenció a qui no ho està fent bé, ho fa sense posar-se vermella. La Carmen no té cap mena de por al virus. De fet, li encanta veure com la gent surt al carrer i l’omple de vida. Però no tolera que no es prengui consciència del que ha passat: “Si els altres es protegeixen, ens protegeixen a nosaltres també”, recalca.
Per això se sent amb la responsabilitat de demanar-li a la gent que compleixi. Fent-ho bé, ella continuarà gaudint tranquil·la de la vida que té a Sabadell.
Pepita Belmonte, 73 anys
Ha viscut la cara més crua de la Covid-19: a una residència d’avis, on va contagiar-se, malgrat ser asimptomàtica. “Vaig viure’l a la residència. Era angoixós. Siguem responsables”. El seu missatge és contundent: “Cuidem-nos pels grans”.
Jaime Fábregas, 86 anys
“Fa temps que no puc veure els meus nets. Tenen por de ser asimptomàtics”. Si en Jaime s’està sacrificant, per què no ho fa tothom? Té claríssim que “no s’estan fent bé les coses”. I és un perjudici per a tothom.
/ Lluís Franco
Jordi Roca, 80 anys
El Jordi Roca no té cap mena de dubte: “No s’ha tingut en compte a la gent gran”, tot i que reconeix que cada cop “una mica més”. El seu missatge pels joves passa per la responsabilitat individual. Bé, pels joves i pels no tan joves. “Les autoritats sanitàries estan fent-ho força bé. Els hi hem de fer més cas”.
Maria Picart, 77 anys
La Maria està molt agraïda a la seva família, que l’ha protegit de sobreexposar-se al virus. Ara demana prudència al jovent. “El jovent ha de pensar en els seus pares i en el seus avis”.
Miquel Borràs, 79 anys
El Miquel vol calmar les aigües. Ara que s’ha produït un repunt dels casos, prefereix no assenyalar ningú. “Qui té 18 anys, ho viu diferent que jo. És normal tenir ganes de sortir”, diu.
Cati Nicolás, 81 anys
Sola a casa, tot i que amb l’ajuda de la seva filla i dels seus veïns, la Cati se’n va sortir, del confinament. “Encara tinc l’angoixa al cos. Em trobava molt malament”, exposa. Des del seu pis a Can Rull podia veure el carrer buit; una imatge que en 81 anys no havia vist mai. Creu que és el moment que la societat faci un pas endavant i estigui “més per la gent gran, encara que sigui una mica”.
Juan López, 68 anys
Ja no té tanta por a sortir com al principi. Malgrat que no ha desactivat el seu radar anti-Covid, amb un bon rentat de mans, evitant les aglomeracions i portant la seva mascareta costi el que costi. I és que, malgrat que ja ha normalitzat la nova normalitat, no s’acostuma de cap de les maneres a la xafogor que li produeix la mascareta. “Els que tenim certa edat ens cuidem més. Però ningú és immune”.
Rigobert Payà, 86 anys
És contundent amb totes les regles i limita les seves sortides com mai abans ho havia fet. Això sí, no perdona el talladet a mig matí a un bar vora el Mercat Central i el passeig de la tarda amb la seva dona. Més enllà d’això, evita tot contacte perquè no confia en les mesures que les autoritats i el mateix jovent estan prenent: “Per això jo vigilo el doble, no ens podem confiar”. Demana una actuació menys flexible de les autoritats i més presència policial als carrers: “Han de pensar més en nosaltres”.
