* Per Esteban Martínez Serra
El poeta i artista visual sabadellenc Marcel Ayats (Sabadell, 1962-Sant Quirze, 2020), company de la ceramista Maria Romaní, va morir per malaltia als 64 anys el passat 12 d’agost.
Impressor de professió va dedicar molt del seu temps a la poesia, que va viure com a lector voraç i com a creador infatigable. La seva primera poesia de maduresa es va fonamentar en la recerca del mot precís i rítmic, en la recuperació de la paraula poètica en si mateixa com qui busca la millor veta del mineral i buida l’entorn de brutícia i vulgaritat.
Aquesta obsessió per la paraula, per la poesia pura, va abocar a un cert hermetisme. El seu primer llibre publicat, i premiat, va ser Naufragi silenciós d’ales cremades (1993).
Les preocupacions d’Ayats
En llibres posteriors, la trajectòria poètica es va anar decantant cap a una poesia estilísticament més clara i oberta en favor del missatge. Marcel Ayats, preocupat per una societat i un individu confusos, per la deriva materialista i la pèrdua de tota espiritualitat generadora de preguntes, va construir una poètica moral.
Els seus poemes afrontaven temes com el consum, la felicitat superficial, l’egoisme, d’individualisme, la manca de profunditat del pensament, la vanitat de l’ésser contemporani. D’aquí van néixer llibres com El clima de l’asfalt (2005), El sentit de la vida (2016), o El cor palpita a la butxaca (2017).
El poeta sabadellenc, instal·lat ja fa anys a Sant Quirze del Vallès, ha compaginat la poesia en vers amb la poesia visual. Com a poeta visual ha treballat en tàndem amb la seva companya Maria Romaní.
Han estat diverses les exposicions en les quals han participat i també diverses les obres seleccionades per participar en instal·lacions col·lectives i publicacions.
Marcel Ayats formava part de Papers de Versàlia, grup de poetes i petits editors, des dels orígens de l’entitat el 2002, amb els poetes Josep Gerona, Quilo Martínez, Josep Maria Ripoll i Esteban Martínez.
