[Per Manel Cunill, ambientòleg]
La pertorbació de la Covid-19 i l’emergència ambiental ens aboca a tots plegats a enfrontar nous reptes col·lectius en el context d’una societat massa acomodada i resistent als canvis. En l’àmbit local, aquest tempo ens agafa en un procés de transició de la ciutat fabril a la ciutat que encara no som capaços d’albirar. Tot plegat ens apel·la a encetar un procés de canvi de paradigma que requereix un procés de reflexió col·lectiva. I això és el que toca fer a la ciutat.
Lluny de les saludables dinàmiques sociopolítiques locals, més o menys proteiques, s’ha de convocar a la formulació d’una nova visió de la ciutat. Una crida a la reflexió estratègica i a la generositat col·lectiva. Això, però, requereix la concurrència de la màxima diversitat d’actors socials, econòmics i polítics per projectar allò que volem ser. Molt en la línia del que postula el Sabadell Cercle d’Entitats.
Per què és important apuntalar una visió de ciutat? Bàsicament per donar resposta als nous reptes i canvis que ha experimentat el nostre entorn. Un exercici compartit de com transitar de la ciutat industrial a la ciutat de demà.
La virtut d’una visió ben elaborada i inspiradora és aquella que incideix en les decisions, accions i comportaments que poden inspirar el canvi i transformar la comunitat. En poques paraules: “Una visió sense un projecte és només un somni; un projecte sense visió és perdre el temps; la visió amb un projecte pot canviar el món”.
Aquest exercici de projectar una visió difícilment es pot delegar a tercers. Tot i no ser una tasca senzilla, esdevé imprescindible si s’anhela un canvi. Sigui per voluntat dels agents actius, motivats per una certa insatisfacció compartida o bé per una pertorbació que inapel·lablement impulsa el canvi. Exercir aquest deure comunitari és un símptoma d’una ciutat dinàmica. Un bé preuat en un entorn on sovint s’exerceix cert cofoisme i poca corresponsabilitat.
Un procés d’aquesta naturalesa requereix mobilitzar el principal actiu de la ciutat, que és sens dubte el seu capital humà. Sense aquesta aportació desinteressada de les persones, serà difícil trobar els equilibris i cohesió necessària per definir una bona visió.
També és cert que una visió no està exempta d’un cert ideari que acabarà configurant una identitat comuna i compartida. Amb tot, són necessaris l’exercici d’uns valors que endrecin els límits de les actuacions derivades de la visió.
Tot i que potser una mica a raig, apunto algunes idees. Per exemple, construir un entorn que faciliti la creativitat i la cultura emprenedora en tots els àmbits a la ciutat, decidir-se per una ciutat ambiental i saludable, impulsar la captació de talent o bé facilitar que es manifesti, evitar que la ciutat esdevingui una ciutat dormitori, optar per la cogovernança entre la societat civil i les institucions públiques, evitar esdevenir una ciutat dual i aconseguir una ciutat equitativa, apostar per la bioregió del Vallès com el nou espai vital de Sabadell, fomentar un sector públic empàtic amb la ciutadania, conèixer els actius i passius de la comunitat, optar per la cohesió social a partir de l’educació i l’esport, recórrer a les expressions culturals com a vector de civilitat o implementar la resiliència com a fortalesa de la ciutat.
Ras i curt, una ciutat ambiental, emprenedora, transformadora i equitativa on el coneixement i la creativitat l’esperonin. Temps d’oportunitats i reconversió.
