[Per Miquel Àngel Luque, cap de redacció del Diari de Sabadell]
Volia tornar a la feina. Ho reconec. No és que no m’agradi estar tot el dia en una cala de la Costa Brava gaudint de la natura, els esports aquàtics i sense preocupacions. El que passa és que necessitava tornar a la rutina i sentir-me útil. En definitiva, volia deixar d’atendre les meves filles les 24 hores durant els set dies de la setmana. Potser em direu que soc un pare dolent, però els lectors que tinguin fills en edat escolar m’entendran.
I és que quan es parla de les víctimes de la Covid es recorda –òbviament– els malalts, el personal sanitari, la gent gran, els comerciants, els autònoms, els fumadors, els joves i els infants. I els pares i les mares? Hem estat des del tancament dels centres educatius per l’estat d’alarma amb els nens a casa. Amb la tensió de la pandèmia, la pressió de la feina afegida a l’adaptació del teletreball i, al mateix temps, exercint com a pares. I no ens oblidem que també hem fet de mestres. Perquè, si bé és cert que els professors es van adaptar a les classes a través de les plataformes digitals, algú havia d’estar al costat dels alumnes quan tenien dubtes o no tenien prou capacitats amb l’ordinador. Esgotador.
Per fi va arribar el temps de vacances, que per als nostres fills no difereix gaire d’allò que estan vivint durant els últims sis mesos. Però per a nosaltres sí. Parlant del retorn a la feina, un familiar em comentava: “Si cada estiu arribes a l’última setmana de vacances saturat de la família, aquest any encara és pitjor”. Certament, els nens necessiten socialitzar amb altres infants i destinar temps a aprendre.
És una necessitat per a ells i per als pares, que estem desitjant la tornada escolar per recuperar també la nostra normalitat. Sabem, però, que no ens podem fer gaires il·lusions. La incertesa i la confusió que estan alimentant els responsables d’Educació ens tenen atemorits. Les ràtios per classe, les mascaretes a l’aula, les entrades i sortides esglaonades, les quarantenes si un dels alumnes es contagia… Una tuitaire bromejava: “Si encara el sistema educatiu no ha trobat una solució als polls, imagina’t una pandèmia”. En tot cas, els protocols es duran a terme amb la certesa que els pares i mares tindran una disponibilitat total per dur a terme allò que s’ha decidit… sense la nostra opinió un cop més.
