Tots els centres educatius reobriran el setembre. “Sí o sí”, va recalcar el president de la Generalitat, Quim Torra. És a dir, el curs començarà al marge del risc de repunts de coronavirus a tot el territori després de la tornada de vacances. És aquesta, també, la voluntat expressada pel Departament d’Educació, que avui presenta amb Salut un protocol amb mesures més concretes de les que fins ara s’han anunciat. Les últimes estableixen que es realitzaran mig milió de tests en un mes a les escoles, del 15 de setembre al 15 d’octubre; que les mascaretes a partir dels 12 anys seran obligatòries; i que la ràtio a primària es reduirà a 20 alumnes per aula.
“I tant, que s’han d’obrir, són necessàries per als pares i nens. Hi ha incertesa, però no es poden mantenir tancades”, sustenta Domingo Rodríguez, director de l’escola Joaquim Blume. Des del món de l’educació aquesta és l’opinió generalitzada: “Pensem que l’escola ha d’estar oberta, és un servei essencial. Estem a l’espera de les mesures”, opina Carme García, directora de l’escola Floresta.
El cap de Malalties Infeccioses del Taulí, Manel Cervantes, també n’és partidari: “Els avantatges d’obrir les escoles són infinitament més grans que el risc que comporten d’incrementar l’epidèmia al país”. En aquest sentit, sustenta: “L’escola rarament ha estat l’origen dels focus detectats, encara que el risc no és zero. El que hem de fer és protocol·litzar-ho bé, però no podem deixar les escoles tancades”. Ho exemplifica amb el funcionament dels casals d’estiu, on s’ha hagut d’actuar per casos aïllats; o, d’altra banda, altres països com França, on el juny es van reobrir 42.000 centres educatius, d’entre els quals 72 van patir rebrots, “encara que no van ser font de transmissió a tot el poble o ciutat”.
Incerteses a tres setmanes
Però l’inici imminent del curs, lògicament, dispara incerteses i recels entre professionals de l’educació. Fins a quin punt els anomenats grups bombolla –classes reduïdes d’alumnes que només conviuran entre ells– garantiran la traçabilitat del virus? Aquells centres menys espaiosos, i més sobresaturats, quedaran tancats molt abans que els altres? Els docents estaran prou protegits? “Si les ràtios no es poden complir, ni les distàncies de seguretat tampoc, ens aboquem que en 15 dies o tres setmanes hi hagi una aturada”, apunta Sílvia Rabassó, coordinadora infantil de l’escola Font Rosella, qui alhora creu que “hem d’assumir que la incertesa es carregarà durant tot el curs escolar”.
Com a alternativa a la falta d’espai, alguns centres educatius de Sabadell han posat sobre la taula la possibilitat de dur a terme activitats en equipaments municipals, com per exemple centres cívics. Això, però, planteja problemes logístics. D’entrada, s’haurien de compartir espais amb usuaris aliens als centres educatius, que usen les instal·lacions en altres horaris. I, per altra banda, molts d’aquests edificis no estan adequats a les normes per poder fer-hi classe.
Un altre dels punts problemàtics, tal com planteja Rodríguez, serà la dificultat de mantenir els grups estables de convivència durant el servei de menjador: “Els espais són petits i caldrien moltes més mans de monitors per mantenir els grups bombolla”.
El director de l’escola Joaquim Blume és, a més, partidari de l’ús de mascaretes dins de les aules, ja que seran espais tancats on, probablement, hi hagi una vintena d’alumnes, com a mínim. En aquest sentit s’ha expressat el sindicat Ustec, partidari d’aquesta mesura fins i tot dins dels grups de convivència estables. Per als professors més vulnerables, de fet, estarà prescrita.
L’anomenada operació setembre, tal com va batejar l’inici de curs el president de la Generalitat, també inclou material digital per fer front a possibles confinaments, sense que això dilati les desigualtats entre els estudiants. De moment, el mercat internacional està saturat i no ha arribat tot el material.
