[Per Josep Mercadé, periodista]
El meu habitatge es troba entre la plaça del Mercat i la ronda de Ponent. Aquesta és una d’aquelles zones de la ciutat que, malgrat tot, encara té aspecte de poble. La majoria dels veïns es coneixen, la fan petar al carrer quan es troben, i el tracte potser no és tan fred com el d’una gran comunitat de veïns d’un bloc de pisos. En aquests carrers hi viu, també, molta gent gran, majoritàriament dones soles, que es resisteixen a canviar la seva casa de tota la vida per una residència.
Aquest és el cas de la Maria que, com tantes altres, està vivint la pandèmia a casa seva. L’aïllament ha estat una mica diferent del d’un centre per a gent gran. Els fills li van donar el suport que li calia en els moments més durs del confinament. Disposa d’un petit pati amb una mica de jardí. Té l’inconvenient de les escales que van al pis de dalt però ja fa temps que va decidir fer vida només a la planta baixa. És un dels avantatges que ofereixen per a una persona sola aquestes cases de primers del segle XX. La superfície dona per habilitar solament una part de l’habitatge.
Malauradament, aquest model residencial del Centre i d’altres barris de la ciutat s’ha anat transformant, tot i que, en molts casos, encara hi perdura el caràcter del Sabadell del XIX i de principis del segle XX. Moltes d’aquestes cases angleses han sofert importants reformes que les han desfigurat. D’altres han sucumbit a l’especulació immobiliària que ha consistit a enderrocar uns quants habitatges per fer petites promocions. Així, a poc a poc, s’ha anat densificant la ciutat.
Amb la crisi del 2008 aquesta febre constructora es va frenar per deixar pas a unifamiliars entre mitgeres de nova planta per a persones amb un cert poder adquisitiu. Però també hi ha qui ha optat per reformes interiors i rehabilitacions mantenint, més o menys, la configuració antiga de l’habitatge. En aquests moments, fer petites promocions implica més inversió del promotor i rendibilitzar-la genera alguns dubtes.
El cas de la Maria, que camina sola amunt i avall pel seu carrer del Centre, posa de manifest la necessitat d’espais oberts en un habitatge. Moltes parelles joves amb fills han patit la duresa de viure en pisos petits sense terrasses o balcons. Ara cerquen nous espais més saludables. Però dependrà del preu i de l’oferta. En qualsevol cas, s’albira un nou horitzó que potser farà canviar la fesomia de la nostra ciutat.
