EDITORIAL

La utilitat de l’urbanisme tàctic

Obres ‘low cost’ i ràpides d’executar, realitzar amb materials provisionals com pintura, pilones i jardineres. Això s’ha batejat com a urbanisme tàctic. L’hem vist després del confinament sobret tot a Barcelona, on al govern d’Ada Colau, ha rebut crítiques per aquestes obres provisionals i estridències de colors.

De fet, en el mandat anterior, l’Ajuntament de Sabadell ja es va utilitzar algun d’aquests conceptes per pintar els passos de vianants del centre per fer-los més visibles. A més, es va dur a terme amb aquesta filosofia el projecte  Petó i Adeu per destinar un espai pels portar els infants a l’escola. Aquest estiu, el govern local està executant la reforma del carrer de la Bonaigua, de les Treus Creus i al passeig dels Almogàvers. Arran de les  obres, el debat polític s’ha revifat. S’han fet tard,  s’han quedat curts, no són estètiques…

L’urbanisme tàctic ens ha de servir per donar resposta a una necesssitat. Si es consolida ha de passar de ser provisional a definitiu. Si no és així, perd qualsevol utilitat i és només ‘postureig’.

Comentaris
To Top