EDITORIAL

La utilitat de l’urbanisme tàctic

Obres ‘low cost’ i ràpides d’executar, realitzar amb materials provisionals com pintura, pilones i jardineres. Això s’ha batejat com a urbanisme tàctic. L’hem vist després del confinament sobret tot a Barcelona, on al govern d’Ada Colau, ha rebut crítiques per aquestes obres provisionals i estridències de colors.

De fet, en el mandat anterior, l’Ajuntament de Sabadell ja es va utilitzar algun d’aquests conceptes per pintar els passos de vianants del centre per fer-los més visibles. A més, es va dur a terme amb aquesta filosofia el projecte  Petó i Adeu per destinar un espai pels portar els infants a l’escola. Aquest estiu, el govern local està executant la reforma del carrer de la Bonaigua, de les Treus Creus i al passeig dels Almogàvers. Arran de les  obres, el debat polític s’ha revifat. S’han fet tard,  s’han quedat curts, no són estètiques...

Publicitat

L’urbanisme tàctic ens ha de servir per donar resposta a una necesssitat. Si es consolida ha de passar de ser provisional a definitiu. Si no és així, perd qualsevol utilitat i és només ‘postureig’.

Publicitat

Subscriu-te gratuïtament al butlletí ‘Bon dia, Sabadell’

Comentaris
To Top