[Per Josep Mercadé, periodista]
Si ho recordeu, quan arribava el mes de setembre recuperàvem la normalitat després de les vacances i d’un mes d’agost inhàbil. A Sabadell, però, aquest retorn no es produïa fins passada la Festa Major i, a vegades, fins després de la Diada de l’Onze de Setembre, segons la disposició del calendari. Però com tantes coses, això també ha canviat. Ara ja no parlem de recuperar la normalitat post-vacances, sinó de la por que ens fa aquesta tornada.
Hem viscut un mes d’agost amb l’ai al cor veient com l’increment de contagis de la Covid-19 ens amargava les vacances més estranyes dels darrers anys. Les dades de la pandèmia no són bones i, curiosament, l’Estat espanyol és un dels que presenta una de les xifres de rebrots més altes d’Europa. Sorprèn que això passi tot i mantenir les mesures més estrictes pel que fa a l’ús de la mascareta gairebé a tot arreu.
Ara ens preocupa molt el nou curs escolar que començarà d’aquí a 14 dies. Encara hi ha molt desconcert sobre com s’actuarà en cas de contagis. Fa pocs dies, el president de la Generalitat anunciava l’Operació Setembre amb un seguit de mesures que rebaixen el llistó de la nova normalitat de què tant parlàvem a finals de juny. Les escoles s’hauran d’adaptar a tots aquests condicionants. Els alumnes, com el col·lectiu més afectat, segur que demostraran la seva gran capacitat d’adaptació.
Vivim moments en què hem de saber valorar les petites coses i fer-les grans. Per als nostres infants poder anar a l’escola és vital. Encara que mestres i alumnes pateixin les incomoditats imposades per la pandèmia, cal aprofitar aquestes rebaixes de drets i llibertats per créixer com a persones. El currículum escolar ha de passar necessàriament a segon pla per donar pas a una formació més integral basada en la realitat del moment que ens toca viure.
El mateix està passant en altres àmbits. A Sabadell assistim a diverses iniciatives per cercar alternatives a la no celebració de la Festa Major. L’enginy i l’encert d’algunes persones farà que puguem gaudir d’activitats en una conjuntura que rebaixa les possibilitats de fer coses. Malgrat això, les iniciatives culturals que tant estan patint demostren aquesta capacitat creativa tan necessària per poder seguir endavant.
Aquesta situació també comporta reaccions d’una part de la societat en forma de desobediència. Les festes improvisades a carrers i places en són un exemple. La resposta sembla que serà més vigilància i sancions. Esperem que les rebaixes de setembre no ens facin perdre el nord.
