[Per Pep Marès, mediador i gestor cultural]
Si el lector recorda, a la darrera columna vaig defensar la necessitat de buscar un perquè abans de repensar la cultura de la ciutat i partíem i argumentàvem que les persones no “compren” el que fas, sinó que compren el PERQUÈ del QUÈ fas. Com anunciava, a les properes columnes descriuré en primer lloc el que jo penso de quin ha de ser el perquè (setembre) de la cultura de Sabadell; per seguir amb el COM fer-ho (octubre); i acabaré amb el QUÈ (novembre). Finalment, al desembre conclourem l’any amb una bateria de beneficis de repensar i d’implementar un pla de cultura a la ciutat.
Jo parteixo de la base del rol transformador de la cultura i entenc la cultura, doncs, com un agent essencial per a les polítiques de cohesió i inclusió, però alhora, un motor de creació, d’ocupació i de dinamització econòmica. És en aquest sentit que s’han d’entendre les polítiques culturals des d’una òptica transversal, com un dels eixos bàsics del que fins al moment hem anomenat l’estat del benestar. És a dir, la cultura és sens dubte una aliada indispensable de les polítiques socials i econòmiques d’una ciutat que ambiciona avançar cap a una societat més lliure, democràtica, arrelada i solidària. Si volem una ciutat més culta i més cohesionada, ja que això permetria crear una comunitat més pròspera, més democràtica i més oberta, és a dir, disposada a interrelacionar-se i a comprendre els altres per aprendre i gaudir de les diferències o a integrar-les cal –entre altres– impulsar un nou pla cultural en què el perquè d’aquest pla quedi clar. Cal una cultura útil en tot el seu ventall d’usos i beneficis, fins i tot cal saber que la cultura és útil fins i tot en aspectes que ens poden semblar poc útils. A més del seu valor intrínsec, la cultura proporciona importants guanys socials i econòmics. Amb un aprenentatge i una salut millorada, més tolerància i oportunitats de reunir-se amb altres persones, la cultura ens ajuda a millorar la qualitat de vida i al seu torn ens ajuda a augmentar el benestar general tant de les persones com de les comunitats. Tenir la cultura com a part de la nostra vida diària pot beneficiar-nos de moltes maneres diferents, algunes de les quals són profundament personals. Són una font de gaudi i meravella, i poden proporcionar experiències emotives i intel·lectuals, siguin plaents o inquietants, que fomenten la celebració o la contemplació. “Si volem que la societat sigui més humana, necessitem tots aquells sabers que no produeixen cap mena de profit econòmic com ara la literatura, la filosofia o l’art… necessitem la utilitat de l’inútil”, deia Nuccio Ordine.
Es fa necessària una cultura crítica. Despertant el sentit crític de la societat i produint canvis reals en les relacions de poder, en els relats, en les teories assumides, en la creació de noves relacions, en l’activació de recursos latents, etc. Per què crítica? Mar Rosàs i Francesc Torralba defensen a Som crítics? que el pensament crític aspira a desemmascarar els poders que condicionen les maneres de viure i relacionar-se i, d’una manera especial, els poders que, sigui d’una manera intencionada o inconscient, estan ocults però dirigeixen els discursos i les accions, i aquests poders poden ser ben diverses emocions (com la por, l’amor, la confiança…), supersticions (conscients o inconscients), desitjos de domini, interessos econòmics, etc. I és essencial construir una proposta connectada involucrant el màxim nombre d’agents socials i col·lectius, connectant i sumant experiències, i generant lideratges compartits i dinàmiques de cocreació. Vet a qui el nostre PERQUÈ: volem una cultura que apoderi, enriqueixi i vinculi les persones. COM s’ha de fer serà el tema que ens ocuparà la propera columna.
