[Per Josep Mercadé, periodista]
Si aquests dies no heu vist la paròdia viral d’una mare sevillana en el primer dia d’escola dels seus fills, us la recomano. Aquest vídeo, interpretat i dirigit per l’actriu Txarini Urbano, el que ens demostra és, ni més ni menys, les nostres pròpies contradiccions i les del sistema davant d’una pandèmia com la que estem vivint des de ja fa uns mesos. En aparença confiem que les coses es faran bé i, de sobte, perdem el nord, i l’histerisme i l’angoixa s’apoderen de nosaltres.
Ens esforcem per adaptar-nos al que veiem i al que ens dicten per tal de complir amb uns nivells de protecció del virus de la Covid-19. En gairebé sis mesos hem après, o així ens ho fan creure, moltes coses d’una patologia de la qual només coneixem les xifres i les estadístiques que estan marcant les nostres vides.
L’arribada del mes de setembre representa un punt i a part. S’ha tornat a la feina, uns de forma presencial, altres semipresencial, i alguns de forma virtual. Però d’això no se’n parla gaire. Ara el que més preocupa és l’inici del curs escolar i els nivells de seguretat i protecció de les infeccions. Però no ens enganyem, el que més es vol protegir és el contagi dels adults. Tenim por que els més petits ens ho puguin encomanar. Per això hi ha tantes baixes en el sector de l’ensenyament de persones vulnerables. Curiosament, en altres sectors laborals, sobretot en l’àmbit privat, aquesta prevenció és gairebé inexistent i la gent ha d’anar a treballar tant sí com no.
Des de la Conselleria d’Ensenyament s’insisteix que les escoles seran el lloc més segur. Així ho creia també la mare sevillana de la paròdia. Però, ves per on, que la por i el bombardeig de missatges provoquen reaccions com ara que alguns pares decidiran no portar els seus fills a l’escola per evitar contagis. Com lluitar contra aquesta por? Quins efectes poden tenir aquests nivells de sobreprotecció de l’escola en els alumnes? La resposta la podríem trobar en la curta experiència que ens aporta la pandèmia.
Les residències de gent gran i les escoles probablement només tenen en comú que són espais de convivència col·lectiva. Però el tractament que van rebre durant els primers mesos de la pandèmia, convertint-les en una mena de búnquers per frenar els contagis, està comportant bastants problemes de caire psicològic. Vigilem que no ens passi ara el mateix amb les escoles.
