Era conegut que un violoncel·lista català havia participat en els enregistraments d’alguns dels grans èxits de The Beatles. Però pocs aficionats i especialistes tenien un coneixement concret de qui era aquesta personalitat coneguda com a Gabby. I menys encara que, tenia arrels sabadellenques. Ho descobreix la biografia Francesc Gabarró (1914-1990). Un músic entre dos mons, del periodista anglès Simon Berrill (Kettering, 1993) i que la santcugatenca Editorial Arpegio acaba de publicar en català i en castellà alhora.
A partir d’una ampla documentació d’hemeroteca, entrevistes a familiars, a músics i a amics, Berrill ha elaborat un apropament directe i seqüencial de tall periodístic sobre aquest català que va compaginar la seva faceta de violoncel·lista clàssic amb el vessant jazzístic i altres estils com a músic freelance.
Entre aquesta pluralitat, cal citar la seva plaça durant alguns anys a la London Symphony Orchestra i les col·laboracions en petits conjunts de corda per a la ràdio de la BBC. Aquí és on va enregistrar els grans èxits de Sinatra, bandes sonores per al cinema (El violinista sobre la teulada i les primeres de la saga James Bond) i cançons de The Beatles, com Yesterday i discs com Sergeant Pepper’s Lonely Hearts Club Band. A l’entorn del quartet de Liverpool dedica un extens apartat. Una tasca, per cert, considerada menor per Gabarró.
Sabadellenc d’adopció
Nascut a Verdú (Lleida) l’any 1914, va traslladar-se amb la seva família a Sabadell, on van viure a la Via de Massagué. El seu pare i músic també, Pere Gabarró, va tocar a l’Orquestra dels Muixins, fundada un segle abans pels germans Pere i Baptista Muixí. Com apunta Berrill, va ser aleshores quan Pere Gabarró devia conèixer Pau Casals, ja que en alguna ocasió va tocar amb aquest conjunt. El contacte va ser clau per tal que el Francesc acabés estudiant a l’Institut Casals, tot i que entre ells no es va establir una relació gaire estreta.
L’autor evita valoracions personals i exposa amb transparència temes com els problemes familiars derivats de les seves infidelitats i digressions històriques. Una d’elles és la pinzellada sobre Sabadell durant els anys 20, coneguda com la Manchester catalana, pel seu important desenvolupament industrial, preeminentment tèxtil. Durant aquesta dècada, Gabarró va estudiar al Col·legi La Immaculada de Sabadell i va ser al Centre d’Estudis Psicològics, dedicat al teatre amateur i a sessions espiritistes, on va oferir el seu primer concert per a violoncel a l’edat de 12 anys.
Més tard, el 1932, va actuar a l’Acadèmia de Belles Arts compartint escenari amb el pianista Adolf Cabané. Obres de Bruch, Saint-Saëns, Rimsky-Korsakov, Chopin i Granados van integrar un programa previ a un nou canvi de residència. Ara, a Barcelona fins a l’esclat de la Guerra Civil, de la qual va cap a l’Índia com a membre de l’Orquestra de Francisco Casanovas.
