Treballadora com ningú, xerraire i amant de l’hostaleria, Antonia Laudo –Toñi per als clients i amics– fa barri des del 1999 a l’altra banda de la barra. A foc lent, com els seus plats, s’ha guanyat la confiança del sector Centre-Creueta durant els últims 21 anys. El seu restaurant, el Trenta y tantos, diu, és casa de tots. I, de fet, ho és: custodia secrets, recull paquets dels seus clients i fins i tot guarda els seus efectes personals.
La Toñi és de les que cuiden fins a l’últim detall i, el seu establiment, lluny de la impersonalitat d’un negoci qualsevol, està ambientat amb un toc cosmopolita i decorat amb flors que els mateixos clients i veïns li porten. Però el mural amb fotografies, cartes, postals i Christmas que penja d’una paret s’emporta tot el protagonisme.
Quan la Toñi començava a treballar a aquesta cantonada del carrer de la Indústria, tot se li feia un món. “Mirava la cafetera i em deia… Que complicat que és això!”, admet entre riures. Aleshores era totalment inexperta. I va ser així, quasi per casualitat, que va descobrir la seva vocació: l’hostaleria. Aquest racó del Centre, allunyat del bullici dels eixos principals, s’ha convertit en el punt de trobada de veïns, famílies i treballadors d’empreses del voltant. “A falta de places i parcs a la zona, aquí estem nosaltres. M’agrada absolutament tot d’aquesta feina”, afirma.
Un ram de flors, regal d’uns clients / D.S.
Malgrat que es tracta d’un establiment “molt familiar”, ha servit a figures com Pedro Aguado, reconegut pel seu paper a Hermano Mayor, l’exblaugrana Xavi Hernández –a qui no va demanar una foto perquè aleshores els mòbils no tenien càmera–, els futbolistes Albert Luque i Jordi Masip i un presentador de TV3 del qual no acaba de recordar el nom.
Més vida al carrer de la Indústria
“El barri s’ha renovat, ara hi ha molt més moviment que fa 20 anys al carrer de la Indústria”, reconeix Laudo, que se sent part d’un engranatge a la zona Creueta. La seva delicadesa per la cuina, que traspassa les fronteres gastronòmiques, l’ha convertit en una autèntica experta en plats casolans. “Porto el llegat de la meva mare i la meva sogra als fogons del restaurant”, explica, malgrat que també fusiona el plat tradicional amb un rajolí de cuina internacional. Encara queden molts anys per fer pronòstics, però la seva il·lusió és que els seus dos fills continuïn amb el negoci.
