No és fàcil. Tornar a activar el cos després de setmanes d’estar inactiu i fer-ho sense experimentar cap mena d’emoció és pràcticament impossible. Però tampoc és cap drama. La síndrome postvacacional, un procés de readaptació que és causat per la reincorporació als quefers laborals després d’un (llarg) període de desconnexió, no és cap malaltia. Ni tan sols és una síndrome. Així ho expliquen els psicòlegs, que ja estan detectant un repunt en els casos d’estrès i angoixa, però que asseguren que és una situació “passatgera”. Bé, o ho era fins ara. Davant l’era Covid, els experts preveuen una prolongació dels símptomes vinculats a la síndrome postvacacional. Un setembre costerut.
Cansament agut, falta d’energia. Mal de cap o fins i tot mal humor. Són símptomes de l’estrès postvacacional, el mal comú dels treballadors amb la tornada a la feina. La situació d’incertesa generada per la Covid-19 tampoc no ha ajudat: 3 de cada 10 (30%) empleats es troba apàtic, cansat i no té prou energia ni concentració per afrontar les tasques laborals més bàsiques, segons dades d’Adecco, consultora de recursos humans amb presència a Sabadell.
Els experts hi treuen ferro, es tracta d’una fase de climatització que es produeix com a mecanisme davant de qualsevol canvi. I encara més si implica la pèrdua del confort típic de l’estiu. Els psicòlegs no volen fer saltar les alarmes: “És molt habitual, no és més que un període d’adaptació”, explica Carles Roig. I tan aviat com arriba, se’n va. La psicòloga Cristina Martín explica que els símptomes es relacionen amb l’estrès o l’ansietat. Però que no pot catalogar-se com a depressió. “Ni síndrome, ni malaltia, és un canvi”, insisteix el psicòleg.
Aquest desajust emocional es pot presentar a qualsevol edat, però els experts delimiten la franja d’entre 30 i 45 anys com la més freqüent, en què “les responsabilitats familiars i altes aspiracions laborals” sumen pressió. Aquest any, amb la Covid entorpint les nostres activitats més rutinàries, qualsevol predicció és agosarada.
Dos fronts oberts
El que els psicòlegs tenen clar és que la transició aquest any serà més dura. Aquest setembre es bifurca en dues realitats: el retorn o la posada en marxa –hi ha personal que torna a les oficines després de mesos de teletreball– i la incertesa del que vindrà. Dir-ne síndrome postvacacional és, coincideixen els psicòlegs, etiquetar “innecessàriament” una angoixa. Però no tenen cap dubte que es farà “costeruda” la tornada a la rutina. Estrès i preocupació, un cocktail “infal·lible”.
Més quadres d’estrès
Durant les primeres setmanes de setembre, Carles Roig detecta un pic de persones –un augment del voltant del 10%– que presenten ansietat, angoixa i estrès. Malgrat això, assegura, “són símptomes passatgers” que al cap de poc temps (un període inferior al mes) desapareixen de la seva consulta. Aquest any, però, l’excepcionalitat està servida. Mentre que aquest increment de casos no s’ha concentrat durant el mes de setembre, és cert que superen en nombre els que s’atenien el mateix període de l’any passat. “Ens trobem davant d’una suma de factors: incertesa i reincorporació a la feina”, detalla, mentre preveu la prolongació dels símptomes, “que es poden arribar a confondre”.
‘Team building’ i altres receptes
Per a cada problema, una solució. Hi ha empreses que fa temps que es preparen per fer del setembre una tornada coll avall. La sabadellenca Marina Rivas, responsable de recursos humans de l’assessoria NCP, explica que la segona setmana de setembre acostumen a programar activitats de team building per fomentar la bona sintonia entre els treballadors, la confiança i la motivació. Aquest any ho tenen realment complicat i a hores d’ara encara estan buscant la millor opció. “Potser dividim equips per competir a paintball”, exposa.
A altres empreses, la situació els permet escapar-se d’aquesta síndrome. És el cas de Tèxtil Gené, Minding Engineers o Disme, que dilaten les vacances durant l’any i la parada de l’activitat no és gaire prolongada. “Com que el ritme no s’atura pràcticament, no patim aquesta síndrome”, explica Manuel Sánchez, de Minding Engineers. El mateix passa a Disme, on “el personal torna descansat però no desmotivat”, explica Daniel Casadesús.
De fet, hi ha hagut un canvi de tendència durant els últims 10 anys, considera Esteve Gené, propietari de Tèxtil Gené. “Ara l’agost és menys agost, ja no queda tot aturat durant un mes”, com sí que passava anys enrere. És per això que cada cop és més fàcil gestionar-ho: “Ja no existeix la sensació de parada total”, assegura. I la tornada a la realitat no es fa tan dura. Ara per ara, al seu sector –com molts altres– la preocupació principal és tornar a reactivar l’activitat.
Per a qualsevol dels casos hi ha antídots per fer més amè el mes de setembre. Els professionals aconsellen mantenir reptes diaris, adoptar hàbits saludables i atrevir-se amb les aficions que ens inspiren. Per sort, quan acaba l’agost ens queda molta celebració per Festa Major i una petita treva cada Onze de Setembre.
