Van Gogh és us ball coreogràfic on el monòleg s’allunya estrepitosament de ser una lectura dramatitzada. El muntatge teatral, dirigit per Maria Clausó i Ever Blanchet, és una obra a base de pinzellades espontànies i desenreçades d’emocions i vàries capes de reflexions de l’autor neerlandès. Un diàleg unilateral intens que requereix l’atenció absoluta de l’espectador.
Emmarcada en un escenari auster i minimalista, el videoart i l’actor únic capten el protagonisme. I els dos elements dialoguen entre ells: “La paraula de Van Gogh permet entendre l’obra que es projecta a la paret. I la pintura acaba per definir el que l’actor no diu amb paraules”, defineix Clusó, directora de l’obra. L’aposta d’aquesta reestrena és la immersió de l’espectador en les obres de l’artista neerlandès. A tres parets de la sala més petita del Teatre Gaudí es projecten imatges de les pintures de Vicent Van Gogh vinculades als fragments del monòleg que es van succeint.
L’obra és una adaptació dramatitzada del llibre Cartes a Theo i està basada en la correspondència que Vicent Van Gogh enviava al seu germà. Es tracta d’una selecció de fragments de l’obra en què Garcia Arija encarna la bogeria, les inquietuds i pors de l’artista i recrea reflexions sobre l’art, l’amor, la vida i la mort. Tot, amb un qüestionament ineludible a l’academicisme i un anàlisi de les tècniques post impressionistes en les arts plàstiques. Unes reflexions que Ever Blanchet interpreta entre les línies del llibre i incorpora com a part de la reconstrucció de l’artista.
Són algunes de les reflexions encabides en un monòleg d’1 hora i 20 minuts, en què el videoart juga un paper cabdal. “Estic sol a l’escenari, amb una cadira i dues espelmes, però l’acció coreogràfica és brutal, acabo esgotat”, avança l’actor, Jaume García Arija. “El monòleg exigeix un grau de sentiment i entrega brutal”, insisteix.
Jaume Garcia, durant un assaig de Van Gogh / cedida (Nito Cilintano)
L’adaptació teatral retorna avui –i fins al novembre–als escenaris, protagonitzat pel sabadellenc Jaume Garcia Arija. 18 anys després de la seva estrena, el 2002, i de tres intents de reestrenar-lo, torna al Teatre Gaudí de Barcelona.
L’obra, que torna 18 anys després de la seva estrena, també protagonitzada pel sabadellenc, ho fa amb tímides novetats. “Es manté l’essència, però canvia l’adaptació, amb un vestuari i una proposta escènica diferent”, detalla el també veí dels Merinals. I, com a objectiu últim, la immersió de l’espectador. “Es busca que es visqui l’eufòria, el temor del personatge. Ens dirigim al públic com l’artista ho faria amb el seu germà Theo”, diu. Un personatge carregat d’intensitat.
Adaptat a les mesures
El monòleg es podrà gaudir dimecres a les 21 h; dijous, divendres i dissabtes a les 19.30 h; i diumenges a les 18 h, amb un aforament reduït al 50%. A la sala, doncs, només hi podran accedir 25 persones respectant les mesures de seguretat i distància establertes per les autoritats sanitàries.
