- Obres de Vilà i Gandol, Casals, Lamote de Grignon, Serra, Borgunyó, Ruera i Garreta.
- Josep Maria Serracant, presentació. Cobla Mediterrània. Bernat Castillejo, director.
- Casal Pere IV de Sabadell. 7-7-25.
El concert de la Cobla Mediterrània dirigida per Bernat Castillejo, celebrat el 7 de juliol dins el XXVI Festival Internacional de Música de Sabadell, va estar íntegrament dedicat a la figura de Juli Garreta. Tot i que la pluja va obligar a un canvi d’escenari ubicant l’audiència i els músics al teatre del Casal Pere IV, en comptes del pati, i que l’inici es va endarrerir i l’aforament va ser més reduït, la qualitat musical del programa es va mantenir en un nivell molt alt.
La primera part es va articular al voltant de sardanes de compositors que formaven part del món estètic de Garreta, com Enric Casals, Joan Lamote de Grignon, Josep Serra, Agustí Borgunyó, Josep Maria Ruera i Josep Maria Vilà i Gandol, aquest darrer, l’únic alumne directe que se li coneix. Totes Les peces, per cert, ordenades cronològicament a cada part, es van interpretar sense les repeticions de curts i llargs, una decisió que va facilitar una escolta més àgil i va donar una durada molt equilibrada al concert.
Des dels primers compassos, la Cobla Mediterrània va demostrar un control sonor exemplar. La cohesió de conjunt era sòlida, i les individualitats —especialment les tenores i els tibles van brillar amb claredat i musicalitat. Cal destacar la subtilesa en el tractament de les dinàmiques i el fraseig atent a les inflexions melòdiques, que van contribuir a donar vida a aspectes que, en ocasions, es veuen bandejades als circuits de ball. La direcció de Castillejo, profund coneixedor del repertori i en concret del de Garreta, va conduir les obres amb precisió i naturalitat.
La segona part estava dedicada íntegrament a sardanes de Garreta i també seguint un ordre cronològic, va posar de relleu l’evolució del seu estil des de les primeres obres fins a les més madures. Aquest segment recuperava part del concert ofert el 25 de juny de 2019 al Petit Palau, vinculat a la integral discogràfica de les 62 sardanes de Garreta, enregistrada per la mateixa cobla i promoguda per Joaquim Serra Cant i el recordat Jesús Ventura. Es tracta, sens dubte, d’una de les aportacions més significatives del projecte Músics per la Cobla a la conservació del patrimoni sonor català.
Les explicacions pedagògiques de Serracant abans de cada peça van ajudar a contextualitzar aquesta evolució. A La llumenera (1892), encara s’hi perceben els trets típics de la sardana de plaça: una estructura simple, una harmonia tonal clàssica i un caràcter ballable. Però a partir de 1900, amb obres com Flor de neu o Somni gris (1905), Garreta mostra una escriptura més lliure, amb modulacions inesperades, tractaments contrapuntístics i una instrumentació més rica. Alguns d’aquests trets i seccions d’aquestes dues sardanes van ser convenientment iL3ustrades per la cobla acompanyant l’explicació de Serracant.
A Somni gris, per exemple, el color sonor de les tenores —que en aquesta part havien canviat de posició escènica per donar protagonisme a dos intèrprets destacats— va confegir un caire melancòlic; mentre que a Flor de neu van potenciar el contrast davant el caràcter èpic l’estil de fanfara i la incursió en el mode menor, així com les reminiscències de cavalcada amb què s’obre la peça i que, sens dubte, va influir en la conclusiva de La maledicció del Comte Arnau de Toldrà.
Sense bisos però amb una gran sensació de coherència i solidesa artística, Sabadell va oferir el seu particular homenatge a un compositor n valor el llegat de Garreta i el compromís de Sabadell amb la música de cobla.
