El cantautor Enric Ez va emprendre l’estiu de 2024 una inoblidable gira musical transpirinenca, del cap de Creus a l’Aragó. Van ser 27 concerts en 37 dies de ruta a peu, en total 410 quilòmetres i 21.800 metres de desnivell. Aquell extenuant viatge muntanyenc, i sobretot espiritual, va inspirar-lo per compondre les cançons que formaran part del seu pròxim disc i que avançarà en el concert d’aquest dissabte a les 22h a l’auditori de l’Acadèmia de Belles Arts, en el marc del cicle musical Sonen.
El primer senzill del nou disc d’Enric Ez, que sortirà el febrer i del qual encara no ha revelat el nom, és Pessigolles. “No miris enrere i atreveix-te. Desplega les ales i vola, que la vida passa i el temps no s’atura mai”, canta per descriure el remolí de sensacions prèvies a començar el viatge transpirinenc. “Parla d’aquell ai, ai, ai, no sé si ho podré fer”, comenta. L’àlbum seran 10 cançons, escrites al llarg de la gira, que interpretarà amb els cors, els sintetitzadors i la percussió de Claudia Steccato i els cors i la percussió de Lara Tannus. A Sabadell, una ciutat on el barceloní ha fet vida i hi té un bon grapat d’amics, hi actuarà en format de duet.
Del Cap de Creus a l’Aragó
Enric Ez tenia l’aventura ficada al cap des de feia temps. Lluny de ser un estirabot, es va entrenar a consciència durant mesos, posant-se a to físicament, tot i una petita lesió, i provant com podia traslladar còmodament la guitarra. Va planificar bé totes les actuacions a places majors i albergs muntanyencs –“on no estan acostumats a celebrar concerts”– i va calcular amb exactitud què era capaç de carregar en un equipatge de mínims. Duia la guitarra, els pedals, una mica de roba i una fletxa de fusta com les que indiquen els camins per decorar l’escenari. “Per una qüestió psicològica no vaig pesar la motxilla...”, riu el cantautor.
El primer concert va ser al cafè de l’Habana de Cadaqués i, des d’aleshores, va anar sumant petits escenaris primaris: Selva de Mar, Llançà, Espolla, Maçanet de Cabrenys... Recorda moments especials de la gira, com el concert a l’alberg de la Vall de Núria, que va continuar a Llívia, Cerdanya, Ger, Encamp, Andorra, Arans, La Massana... Vall de Boí, Vilaller, Vielha... Fins a arribar al refugi del camp de Llauset, al Pirineu aragonès. El públic podien ser un grapat d’excursionistes a dalt d’un cim o el santuari d’un poblet ben ple, quasi sempre a molts metres d’altura.
El cansament va ser equiparable a la satisfacció: “Va ser una gira transformadora des de molt aviat, una experiència molt potent en què vaig gaudir molt rebaixant la velocitat. Em vaig sentir molt a prop de tothom, va ser molt real”, diu Enric Ez, que recalca: “Mentre vivia l’aventura, anava component les cançons”. Li tocarà traslladar tota aquesta essència transpirinenca fins a Sabadell.
