[Per Arnau Bonada, economista i president de la Xarxa Onion]
L’actual crisi econòmica té un marcat caràcter asimètric. Mentre trobem sectors que creixen amb força (empreses de comerç electrònic, distribuïdors de productes sanitaris, consultores tecnològiques…), d’altres estan en plena caiguda lliure. Per il·lustrar la magnitud de la tragèdia per a aquest segon grup, poso d‘exemple el cas d’una clienta que he atès aquesta setmana, la qual es dedica a l‘organització d’espectacles: el 2019 va facturar 2,2 milions d’euros; des de l’inici del 2020, no arriba ni als 150.000 euros. Aquesta és, per a moltes empreses, la crua realitat.
Diversos analistes sostenen que els turistes no tornaran a venir massivament a Espanya fins, almenys, d’aquí a dos anys. Si aquest acabés essent l’escenari, milers d’empreses no sobreviurien. Vull posar en relleu que totes aquestes fallides empresarials no serien imputables a una mala gestió dels seus dirigents, sinó a l’atzar o, més ben dit, a la calamitat sobrevinguda.
En aquest context, bona part de la població desconeix que la Llei de segona oportunitat espanyola no permet exonerar els deutes públics. Quan es tanca un negoci, normalment s’han acumulat deutes considerables amb Hisenda o amb la Seguretat Social. Doncs bé, si no es modifica el marc jurídic actual, els autònoms que facin fallida en aquesta crisi hauran d’arrossegar aquests deutes fins al darrer dels seus dies.
La situació és tan injusta que els mateixos tribunals van forçar una interpretació més favorable de la llei per als deutors de bona fe i el Tribunal Suprem va donar suport a aquest criteri. Malauradament, però, el Text Refós de la Llei Concursal publicat aquesta primavera (en ple confinament!) tanca la porta a aquesta via. Arran d’aquest fet, vaig tenir l’honor d’assistir a un cicle de ponències impartides per diversos jutges mercantils de Catalunya i la seva indignació era majúscula.
El legislador ha de revertir immediatament aquesta situació perquè, si no, ens arrisquem que un nombre ingent d’emprenedors quedi fora del sistema. I els necessitarem a tots, més que mai, per aixecar l’economia quan les condicions siguin més propícies. Aconseguir que aquestes persones puguin tornar a emprendre amb garanties hauria de ser una prioritat tant per a dretes com per a esquerres.
