[Per Jordi Serrano, historiador i rector de la UPEC]
Des de fa molts anys hi ha iniciatives per tal de construir un quart cinturó ferroviari que comuniqui Sabadell amb Mataró. Buscant una altra cosa m’he topat amb aquesta notícia publicada a la Revista de Sabadell el 16 de febrer del 1912. Ja sé què estareu pensant: i què carai estaves buscant a la Revista de Sabadell de l’any 1912? Doncs mireu, m’avorria i em vaig dir: ‘Què millor que repassar una revista sabadellenca de fa més de cent anys?’, a més, té un avantatge clar que segur que entendreu: no parla de virus. De fet, encara faltaven sis anys per a l’epidèmia de la grip espanyola. La notícia deia això: “Unión de las líneas del Norte y de Francia.—Continúa abriéndose camino la idea de unir la línea del Norte con la del Interior y la del Litoral por medio de un ferrocarril de Sabadell á Mataró. La importancia de esta línea de enlace es evidente, fijándose no solamente en la importancia de las estaciones de término é intermedias, sino que serviría para poner en comunicación la línea de Zaragoza y Manresa, la de Caldas de Montbuy, la de Vich, Ripoll y Puigcerdá con las dos de Francia, la del litoral y la del interior: cosa muy conveniente por tratarse de zonas que hoy están casi incomunicadas entre sí. Esta línea en proyecto, que recorrería zonas importantísimas, sería de Vía ancha, con lo que se evitaría trasbordos y los retrasos consiguientes. Tendría once estaciones con un recorrido de 54 kilómetros”.
Segurament un rebesavi de Manel Larrosa ja estava martellejant amb una idea de tenir uns transports públics decents. Han passat 108 anys i encara estem esperant. Durant el darrer segle, l’únic que hem fet és tancar línies de tren i, de noves, només s’ha fet l’allargament dels FGC a Terrassa i a Sabadell. Aquí, a més, es va ser tan inútil que no es va aprofitar per allargar la via fins a Castellar. Posant la cua de tren al Pla de la Bruguera a cel obert i amb el que es van acabar gastant ensotant el nyap de Can Feu, s’hauria pogut fer i a la ciutat podríem tancar la Gran Via i fer-hi un passeig de cinc quilòmetres. En els trams de la Gran Via que van ensotats ja hi podrem fer piscines, com va dir Quim Clusa en la campanya electoral del PSUC l’any 1979 quan li van preguntar què farien amb la Gran Via. I Lourdes Ciuró hauria aconseguit el seu somni tot estant a l’oposició governamental. Nou concepte polític inventat per aquest humil opinador. Un concepte que només pot produir-se en una ciutat lliurepensadora com la nostra.
Tant preguntar-nos sobre la intel·ligència artificial i no ens preocupem per la intel·ligència natural que sembla que cada dia escasseja més. Soc en general dels que creu que el món avança en general en una línia de progrés, però molts dies acabo pensant que no, que les persones s’entesten a cometre els errors vint vegades, que no aprenen res del passat i que caminem molt, molt ràpidament, això sí, cap al no res. I és així que encara no tenim quart cinturó ferroviari ni el veiem a l’horitzó.
