Ciutat

Jordi Ros (CDR), un any després de l'operació Judes: "Estem més mobilitzats que mai. Ho aconseguirem"

“Estava dormint. De cop vaig sentir un cop sec a la porta. Un Guàrdia Civil m’estava apuntant a la cara amb una pistola curta”. Jordi Ros, un dels CDR sabadellencs investigats per terrorisme, recorda amb angoixa el 23 de setembre del 2019, la data escollida per a l’operació Judes. De matinada, en la foscor, la Guàrdia Civil va irrompre a casa d’ell i de vuit membres de l’activisme independentista. Ros i un altre veí de Sabadell, Xavi Duch, van ser assenyalats: segons el relat de la Benemèrita, eren les ments pensants d’una organització que volia atemptar per la independència de Catalunya.

Un any després, però, la causa judicial no ha pogut acreditar la presència d’explosius. “Encara no sé què buscaven”, remarca Ros sobre l’escorcoll al garatge del carrer de Romeu. Tanmateix, les acusacions (de terrorisme, fabricació i tinença d’explosius i conspiració per causar estralls) es mantenen, la instrucció avança i, tot i estar en llibertat provisional, sobre ell encara pesen els tres mesos de presó preventiva a Soto del Real. I el record de l’escorcoll, el tracte policial, el trasllat i la declaració judicial a Madrid són ben presents.

Jordi Ros és un dels CDR sabadellencs investigats per terrorisme / VICTÒRIA ROVIRA

Ros no s’ha mogut un mil·límetre de la seva versió. Diu que no hi ha cap prova contra ell i la resta de CDR i que tot és un intent de desmuntar el moviment independentista. “Primer van escapçar l’ANC, després van assestar Òmnium Cultural, el PDECat, ERC i tocava la base, els CDR”, argumenta. L’acompanya el coordinador de la defensa, Xavier Pellicer, que parla de l’estratègia de la por. “La repressió no afecta igual si toca a un personatge públic que a un anònim. La gent s’hi sent més identificada”, exposa. Tot aquest estratagema –argumenten– surt de les profunditats d’un Estat “pseudodemocràtic i policial” en què la judicatura “és d’extrema dreta” i imperen formes pròpies “de l’època medieval”.

S’ha desmobilitzat el moviment independentista? Segons Ros, no. De fet, tot al contrari. Tot i reconèixer que el 23-S va ser un cop dur, creu que la causa no hi ha sortit perdent. “El poble té els seus tempos... La gent està més mobilitzada que mai. Estic convençut que al final ho aconseguirem”, es referma. El sabadellenc es mostra optimista sobre el projecte independentista, però quan ja no es parla d’ideals i aterra sobre el seu futur, es mostra més escèptic: “Em preparo per al més dur”. La llibertat provisional no impedeix que pugui acabar condemnat i a la presó.

Ros (al fons) escolta el coordinador de la defensa dels investigats, Xavi Pellicer (en primer pla), en la trobada amb el D.S. / VICTÒRIA ROVIRA

Les sospites d’abús policial

En paral·lel a la causa per terrorisme, la defensa ha obert un altre procés judicial contra els suposats abusos en la detenció, trasllat i empresonament dels CDR. Ros va trigar vint dies a disposar d’un advocat de confiança i explica que la policia el va coaccionar i agredir. “Em van dir que o col·laborava o li provocarien un brot psicòtic al meu germà”, assegura. També recorda que un guàrdia civil el va colpejar a les costelles.

Ros creu que podria acabar a la presó: “Em preparo per al més dur” / VICTÒRIA ROVIRA

Tancat a la cel·la de la presó de Tres Cantos, després de quatre dies sense dormir, creu que el van drogar. “Recordo sortir a buscar aigua i trobar les ampolles destapades. Després un mal de cap intens, molt estrany...”. Quan va anar a declarar a l’Audiència Nacional, se sentia desorientat. Ja en seu judicial, Ros va afirmar que “assajava” amb explosius de forma “autodidacta” però va negar tenir cap intenció d’atemptar contra ningú. Aquesta serà una de les cartes de la defensa: si es demostressin els abusos, podrien ser determinants per invalidar l’escorcoll i les declaracions en seu judicial.

Publicitat

Subscriu-te gratuïtament al butlletí ‘Bon dia, Sabadell’

Comentaris
To Top