Publicitat
TONA CODINA

‘Bye, bye’, Ventafocs!

[Per Tona Codina, publicista i consultora en comunicació]

Que no s’acabi l’encanteri. Dones contentes, però contingudes. Dones que anem a la perruqueria, que ens comprem alguna peça de roba nova (la de la temporada passada fa olor de confinament). Dones il·lusionades que acariciem l’esperança de tornar a ser nosaltres, tant en l’entorn personal, com també professional, no se sap fins quan. Oficinistes, emprenedores, professionals que hem tornat al despatx, aparquem les Crocs, ens tornem a posar roba de feina més lluïdeta i ens n’anem a una reunió normaleta amb una il·lusió bestial. Vivim, com mai, el somni de tornar a ser les que érem, abans de suar tinta fent-nos càrrec simultàniament de la feina i de les criatures, en aquell malson del confinament.

Creuem els dits perquè no s’acabi l’encanteri, des que les criatures van tornar a l’escola. Vivim en el carpe diem permanent, creuant els dits i tocant fusta. “Aprofita avui”, diem per dins. No se sap si demà em tancaran la classe i el grup bombolla ens explotarà als nassos i tots cap a casa, 10 dies com a mínim, arregla’t com puguis. Doncs au, qui no té una llista de quatre possibles cangurs amb l’alerta d’urgència activada? Sabem, no gaire en el fons, que d’aquí a quatre dies serà la veïna i al cap de dos dies ens tocarà a nosaltres.

Incertesa màxima a casa i a la feina: com ho fem? Ho comentàvem amb una companya emprenedora. La setmana que ve viatja a París a representar la seva marca de moda a una de les fires més rellevants del sector. El pla fa il·lusió, sí, però té tres criatures de 2 a 7 anys. L’una va a la llar d’infants, l’altra a un centre d’educació infantil i la gran a primària, per tant, cada dia li arriben a casa des de tres possibles focus de contagi. Ha invertit 10.000 euros per anar a la fira i molt il·lusionada, sí, però, i si abans de marxar la confinen? No li tornen els calés de l’estand, ni de l’hotel, perd oportunitats, embolic logístic a casa. Estarà tremolant fins que no posi els peus al Charles de Gaulle.

Què hem après de la Covid-19? Fa uns dies ens van arribar unes píndoles amb aquest títol, de part de la UPF Barcelona School of Management. Les han editat amb l’Institut of Next i Hunivers People Hub, després de conèixer la visió de desenes de directives i directius d’empreses rellevants. Algunes de les conclusions es resumeixen en 12 píndoles que han convidat a compartir. Inclouen aprenentatges, objectius, estratègies a implementar; i també suggeriments i reflexions per inspirar el món empresarial en aquest moment tan incert.

Algunes d’elles m’han cridat l’atenció i les adopto com a nota mental per fer tot això més portable. Potser també et servirà, companya del sector moda un cop siguis dalt de l’avió i tu que em llegeixes i has arribat fins aquí:

Sí a l’optimisme conscient: aquest concepte es refereix a la tendència a veure i jutjar les coses pel seu cantó més favorable, però sense amagar el seu cantó més negatiu. Hem superat, doncs, el Tot anirà bé naïf i recordem que molts estudis demostren que, especialment en entorns difícils, als optimistes els va millor, tant en temes professionals, com de salut i altres àmbits. Dit d’una altra manera, la vida és massa curta per desaprofitar les ocasions en què la podem gaudir.

Ara és un moment per a l’acció: com diu el document dedicat a les persones, la imprevisibilitat a què estem abocats no es pot entomar des de la calma. El temps de crisi no permet grans formulacions, discussions ni pèrdues de temps. Les respostes no poden esperar a tenir seguretat, és el moment del producte mínim viable. O sigui, ara que encara toquen, no sé quines sabates porto, però me’n vaig al ball!

Publicitat

Subscriu-te gratuïtament al butlletí ‘Bon dia, Sabadell’

Comentaris
To Top