JOSEP MERCADÉ

Elogi a la proximitat

[Per Josep Mercadé, periodista]

Estem retornant a uns orígens que no hauríem d’haver abandonat mai? A mi em fa aquesta impressió. Cada cop més. Sobretot quan les limitacions imposades per la pandèmia ens duen a limitar els nostres moviments als àmbits més propers. M’ho suggeria en llegir la notícia de la renovació de la zona de pícnic de Sant Vicenç de Jonqueres, al costat del Ripoll i dins del parc fluvial. Tot i que ja fa temps que s’hauria d’haver renovat, benvinguda sigui aquesta obra tot i el retard.

A ciutats com Sabadell, on no anem gaire servits d’espais naturals propers on poder esbargir-nos amb prou seguretat i distància, es valoren encara més els indrets més allunyats de l’àmbit metropolità. Allà, la poca població i l’existència de grans superfícies de massa forestal i muntanyes li donen més atractiu. Hem vist com els darrers mesos els nostres hàbits a l’hora de gaudir del temps d’oci han canviat moltíssim. Hem substituït el viatge a terres llunyanes (fent servir l’avió) per desplaçaments més propers generalment amb vehicle particular.

Aquesta modificació d’hàbits també està tenint conseqüències. Ho hem vist aquest cap de setmana passat, en què bona part de la zona metropolitana de Barcelona ha gaudit d’un pont de quatre dies per les festes de la Mercè. Algunes comarques de muntanya com la Cerdanya han demanat que no hi anéssim per por d’estendre els contagis. Fixem-nos, fins i tot aquesta proximitat la posa en qüestió la pandèmia.

Però és que no fa tants dies que ens vàrem escandalitzar amb les imatges de la Pica d’Estats a rebentar d’alpinistes fent cua per tocar el cim. I aquesta tardor ja hi ha algunes veus que clamen contra la invasió de vehicles a zones de muntanya a la recerca de bolets en una temporada que s’albira que pot ser bona. Novament, aquesta proximitat torna a ser qüestionada quan se’ns havia recomanat aquesta opció per fer turisme i reactivar l’economia. Certament, tot plegat és un bon embolic difícil de resoldre.

En aquests moments en què tot apunta que la situació es farà més complexa, potser val més tornar als orígens de quan hi havia pocs cotxes a les famílies. Aleshores, gaudir dels espais naturals es limitava a la proximitat més propera. Anar a berenar al riu Ripoll, Togores o a la Salut… Sí, eren altres temps. Però és que resulta que els actuals també són diferents, inesperats, sorprenents, angoixants, i incerts. Tot i això, cal esmerçar la màxima capacitat per capgirar una situació que no és volguda per ningú.

Comentaris
To Top