[Per Josep Rof, enginyer industrial i expert en innovació]
Sabadell sempre ha estat una ciutat avançada en l’esport. Ja fa molts anys del lema Sabadell, ciudad piloto del deporte español. Una de les activitats importants és l’atletisme, encara que, en l’àmbit popular, no tingui tanta volada com poden ser la natació o el futbol. No obstant això, aquesta disciplina ens ha donat una multicampiona del món com és la Carme Valero.
Fa dècades que els atletes de la Joventut Atlètica de Sabadell (JAS) van a entrenar a les pistes d’atletisme de Can Oleguer, que periòdicament s’han anat renovant.
També tenim el Pavelló Municipals d’Esports, que en la seva època va ser una construcció espectacular. En aquelles èpoques, el Sabadell d’handbol també estava a Primera competint amb el Barça!
Les instal·lacions per a l’atletisme van fer un pas de gegant amb la inauguració, ara fa just 10 anys –el 26 de setembre del 2010– pel president Montilla, de la Pista Coberta de Catalunya.
És una pista única, que té un aforament de 2.500 persones i, en l’àmbit popular, s’ha començat a conèixer ara, arran de la crisi de la Covid-19, quan es va haver de desmuntar per passar a ser temporalment un hospital de campanya.
Perquè, en efecte, no és la pista coberta només de Sabadell, ja que és l’única de Catalunya.
Aquesta pista acull permanentment els campionats de Catalunya d’atletisme i també és la seu d’entrenaments i activitats dels alumnes del CAR de Sant Cugat i d’altres activitats esportives de Sabadell relacionades amb l’esport base i escolar. I poca cosa més.
Tenim una pista única i està desaprofitada. Potser seria hora de començar a revertir la situació i innovar. Recordem que un dels punts base de la innovació és fer enginyeria inversa (o sigui, copiar) del que fa la competència.
Si tenim una pista única, per què no mirem de treure-li més suc i que reverteixi en tota la ciutat?
Ja sabem que ara està destinada a la Covid, però un dia aquesta pandèmia passarà i tornarem a les activitats normals.
Organitzar mundials o europeus d’atletisme de les elits professionals seria una quimera, però sí que es podrien organitzar campionats màster, o sigui, de veterans.
Per exemple, entre els propers 17 i 21 de gener del 2021 se celebra el Campionat Europeu Màster en pista coberta a Braga (Portugal). Per fer-nos-en una idea, Braga té una mica menys de 200.000 habitants i la seva zona d’influència, uns 800.000 (que seria com el Vallès, que en té més de 925.000). Per tant, per dimensió, Sabadell podria ser candidata.
Per fer-nos-en una idea, en el Campionat Europeu Màster del 2018 a Madrid hi va haver més de 4.000 participants. I molts d’ells van anar acompanyats i es van estar més dies que no pas els del campionat.
I per acabar, podríem posar un altre exemple. L’any 2006, a Donostia es va celebrar el XVI Campionat del Món d’Atletisme Màster Stadia. El nombre d’assistents al campionat va ser d’un total de 5.750 atletes acreditats, mentre que van ser prop de 1.000 els acompanyants i 1.400 els visitants que es van acostar a gaudir de l’esdeveniment.
A Donostia han fet un estudi de 45 pàgines i han conclòs que mentre que les despeses varen ser de 5.732.142 €, la producció generada va ser de 8.701.199 €. I les institucions públiques basques, que varen aportar en la seva globalitat 386.828 € com a contribució a la celebració de l’esdeveniment, van generar un excedent net que es va elevar a 1.040.333 €. Interessant, no? A part, hi ha tots els intangibles generats com ara la imatge de marca i el posicionament internacional de la ciutat.
Recordem que Donostia té 187.000 habitants (menys que Sabadell) i la província de Guipúscoa, 720.000, menys que el Vallès Occidental.
Per tant, si s’ho proposés, Sabadell té la dimensió per organitzar campionats europeus o mundials de veterans.
Només falta voluntat i capacitat d’execució. Ens hi posem?
