[Per Santi Valls, regidor d’Esquerra Republicana i geògraf]
En plena Setmana Europea de la Mobilitat, el govern de l’Ajuntament de Sabadell (PSC-Podemos) ens va presentar l’esperat projecte de la Gran Via, un projecte sorgit del no-res i sense cap diagnosi més enllà d’una eloqüència més digna d’una ocurrència que d’una reflexió.
Esperàvem la proposta amb candeletes, i ens trobem un simple document que recull un seguit d’arranjaments bàsics que es podrien fer en qualsevol altra via. Pretén, simplement, actualitzar el que hi ha construït. Decep rebre una proposta en què només es diuen obvietats tan buides que perd del tot el rigor com a presentació d’un projecte de ciutat tan anunciat.
L’evidència dels conceptes és tan –però tan– generalista, que ens serveix per a qualsevol ja no via sinó zona de la ciutat. Potser pecàvem d’il·lusos, però estàvem convençuts que el govern ens presentaria una programació detallada dels processos que se seguirien per fer una autèntica transformació —un canvi profund— del que representa la Gran Via per a la ciutat.
Esperàvem un projecte fonamentat en una veritable anàlisi que desemboqués en una diagnosi potent que ens deixés clars quins són els objectius i quines són les actuacions que calen a la Gran Via, i que les plasmés en un pla. Les actuacions presentades no segueixen cap lògica temporal ni d’objectius més enllà de les obvietats. No hi ha estratègia.
I esperàvem, també, un projecte amb una gran participació ciutadana: la gent i les entitats hi tenen molt a dir, i no escoltar-les és un error històric.
Si encara no tenim la fotografia final de la Gran Via, com podem, doncs, fer-hi actuacions aïllades? Com podem començar la casa per la teulada? Sí que podem, si volem, canviar-ne, només, la teulada i les parets, però, al cap i a la fi, tindrem la mateixa casa. Em fa la sensació que el projecte del govern municipal per a la Gran Via és mirar de fer per fer.
Per tant, no estem pas en contra de les actuacions; al contrari: podrien ser un recull de les accions empreses per la regidoria d’Espai públic tenint clares les prioritats, però hem de ser francs i realistes: no són cap transformació de la Gran Via ni res que s’hi assembli. Són actuacions en la mateixa línia que les fetes en alguns trams de la Gran Via en el passat recent.
Un exemple recent de com s’hauria de treballar. Les actuacions fetes al carrer de Sant Pere o al carrer de les Paus no són actuacions aïllades que es van decidir abans de planificar el conjunt de l’espai central, sinó tot el contrari: parteixen d’una anàlisi, d’una diagnosi i d’un treball amb la ciutadania, dels quals sorgeix una proposta global amb uns objectius clars.
Objectius que es miren d’aconseguir a altres actuacions com la del carrer de la Indústria. En aquest cas, la pacificació conjunta amb el carrer de Sant Cristòfol i part del carrer de les Tres Creus (en forma d’hac), projectada pel Govern de Transformació 2015-2019, l’actual govern PSC-Podemos la limita a Indústria. Tenim models diferents no només pel que fa a la concepció de l’espai públic, sinó també quant a mètode.
Parlem clar. La Gran Via és, malauradament, l’excusa per crear un xiringo de col·locació de membres de Junts per Sabadell. Cal dir, clar i català, que es tracta d’un pagament: la contrapartida socialista al suport juntaire als pressupostos i, de facto, a l’apuntalament convergent sistemàtic del govern PSC-Podemos (la sociovergència sabadellenca).
Sabadell té un govern tripartit: Junts coordina dos programes, hi té dos assessors, i, per tant, en forma part tot i ser fora del cartipàs oficial… ara per ara (fins a les eleccions catalanes?). Demanem a aquest govern tripartit que tingui clar quin projecte vol per a la Gran Via abans d’exposar obvietats. Això, de transformació urbana, en té molt poc: potser haurien d’haver titulat el document, simplement, Arranjaments a la Gran Via. Malgrat la manca d’ambició, benvinguts siguin.
Nota de l’editor: El D.S. obre les pàgines a les opinions dels grups amb representació a l’Ajuntament, que es publiquen segons ordre d’arribada.
