Els bolets encara no han fet excessiva aparició als boscos propers a Sabadell. I és que la manca de pluges a l’agost i setembre fan que el terra encara no sigui prou humit.
Ara bé, sí que trobem petites florides de bolets a zones de la comarca lleugerament més altes i apartades. Estem parlant del parc de Sant Llorenç, concretament en el sector cap a l’Obac. “En les contrades entre el Vallès i el Bages”, apunta Daniel Siscart, biòleg i expert boletaire. “No és una gran emergència però ja se’n poden trobar”, afegeix. I és que a la falta de pluges (en tot cas, normal havent estat encara l’estiu), cal afegir les ventades de la darrera setmana. “El vent fa molt mal al bolet, és el pitjor”, explica Siscart.
Si seguim com ara, doncs, què passarà amb els bolets les properes setmanes? Si no arriben les pluges i segueix bufant el vent, les florides s’ajornaran i l’octubre passarà de llarg –en l’àmbit boletaire–. Ara bé, què en diuen els models climatològics amb què treballa el Meteocat i la Generalitat? Les previsions no són gens extremes. “Tant pluja com calor mitjaneta”, revela Siscart. I a la pràctica suposa que ni seria un desastre, ni seria per tirar-hi coets. Aquesta és la previsió, a hores d’ara. Una temporada normaleta.
“Fins al mes de desembre no hi hauria d’haver problema a trobar bolets als boscos del Vallès”, explica Siscart, per a l’alegria dels aficionats. I com sempre, al Vallès Oriental serà un pèl més fàcil de trobar, a la zona del Montseny.
Montserrat, vista des de Sant Llorenç del Munt / LLUÍS FRANCO
Pel que fa a la resta del territori, no es pot dir que hagi arrencat una gran temporada. Ni el Solsonès, ni l’Alt Urgell, ni el Pallars ni la Vall d’Aran mostren fins ara gaire emergència de bolet. En canvi, sí que són més presents al Ripollès, tant cap a la Cerdanya com cap a la zona alta d’Osona. Juntament amb la comarca del Berguedà (on també es troba bolet), formen ara per ara una mena de triangle d’or de l’emergència boletaire. “S’hi poden trobar ous de reig, ceps, rossinyols… que són els bolets primerencs”, explica Siscart.
Però si la tardor no apunta cap a un gran momentum boletaire, la resta de l’any sí que ha estat propici. “La primavera va ser excepcionalment bona, tot i que estàvem confinats i no podíem anar als boscos”, apunta Siscart. Recordeu les fortes pluges de primavera, que es van allargar fins a les portes de Sant Joan, deixant el juny més plujós dels darrers 20 anys a la comarca? “Van sortir rossinyols, ceps i fins i tot rovellons”, explica el biòleg. El juny, de fet, també van sortir moixernons (que al País Basc es coneixen com a perretxikos), múrgoles (que al Vallès anomenem rabassoles) i carreretes (que també trobem a l’estiu i fins i tot a la tardor).
Però el juliol es va aturar, ja que l’estiu va assecar el terra dels boscos. I és que la humitat és condició sine qua non per tal que el fong prosperi. Per això, necessita períodes d’aigua, com poden ser la primavera i la tardor (a Catalunya, l’hivern és més aviat sec). I també necessita que el terra estigui més aviat calent. Per tant, el moment més propici és la tardor, quan el terra encara és calent (de l’estiu) i comença a caure aigua.
Ara bé, si aquesta tardor no es preveu gaire prolífica en relació amb la primavera, sí que millora en relació amb la tardor del 2019. Vam arribar a qualificar aquella temporada de “pèssima”, a causa de les condicions meteorològiques adverses. Si la producció mitjana anual és de 60 quilograms per hectàrea, el 2019 es va quantificar en tan sols 30 kg/ha.
Un grup de boletaires, al bosc / D.S.
Alerta perquè els boletaires massifiquin espais naturals
Els bolets són estructures fràgils, de forma que la massificació dels boscos (i la compactació del sòl per causa del trepig) és un cert problema. I si això sempre ha estat així, el 2020 es presenta més complicat, a causa de l’ànsia amb què part de la ciutadania s’ha llançat als espais naturals. I és que el confinament va generar –inicialment– una necessitat de moviment. Ara, en temps de restricció de grups, els boscos i parcs naturals són vistos com una activitat lliure de Covid-19: a l’aire lliure i sense gaire gent al voltant.
Però aquest benefici, precisament, pot ser un problema per als ecosistemes. De fet, el Berguedà ja ha viscut aquests darrers dos caps de setmana certes aglomeracions de cotxes aparcats, com ara a petits municipis com Bagà (de menys de 2.000 habitants). Especialment el passat, festivitat de la Mercè (i pont en el calendari) per a milers de barcelonins.
En aquest context, el debat sobre la regulació de la recollida de bolets agafa força. “L’hem de posar sobre la taula, hem de ser valents i no ens ha de fer por discutir-ho. Cal prendre mesures”, destacava fa pocs dies el conseller comarcal de Medi Natural, Jesús Calderer.
Per la seva banda, Daniel Siscart sosté que “l’activitat boletaire és, per se, procliu a no anar en grups ni a llocs massificats”, diu Siscart. Almenys, per dos motius: per una banda, perquè cadascú té els seus racons preferits. I per l’altra, perquè cal anar a llocs poc transitats, per poder trobar florides de bolets que no hagin estat arrabassades ja per altres boletaires.
Carpaccio d’ou de reig, al 9 de la Borriana / D.S.
Ceps i ou de reig, al 9 de la Borriana
La temporada de bolets també es deixa notar a les cartes dels restaurants. Al 9 de la Borriana, per exemple, ofereixen aquesta setmana ceps, amb els quals elaboren un carpaccio cruixent. Les setmanes anteriors han ofert ou de reig, molt gustós i bolet primerenc.
A més, una mica més avançada la temporada, la cuinera Núria Pérez prepara uns canelons farcits de barreja: “Van sense carn, només hi posem bolets com llenega, moixernó…“. D’aquí a unes setmanes també arrencarà la temporada d’un altre bolet (encara que sovint sigui confós per una altra espècie): la tòfona.
Entre maig i agost servim estivium, que és la tòfona d’estiu”, explica Núria Pérez, “mentre que a l’hivern, entre mitjans de novembre i mitjans de març, toca melanosforum”. Unes tòfones que combina amb plats com la coca de brie i tòfona; el carpaccio de foie; i la patata bullida i ou ferrat.
* 9 de la Borriana Carrer de la Borriana, 9
Parada de Roser Clapés, al Mercat Central / D.S.
Les parades del Mercat s’omplen de rovellons
Els bolets ja han començat a proliferar a les parades del Mercat Central. Visitem la botiga Roser Clapés, regentada per Joan Segalà, on expliquen que van rebre els primers bolets tot just la setmana passada.
Rovelló i camagroc són els més abundants, ja que són bolets primerencs. De fet, els rovellons són els reis, els bolets més apreciats per la clientela. Tot i que les llengües també tenen molts adeptes en aquesta parada. “Són boníssimes tant a la brasa com amb sofregit”, diu una clienta, que tanmateix s’emporta 400 grans de camagroc, per fer dues truites.
Tots els bolets a la parada de Roser Clapés són del Berguedà, a excepció del rossinyol, que prové de França. “A la tardor, el rossinyol que ens arriba és més aviat de l’est, perquè el rossinyol català surt cap al juny i juliol”, expliquen a la parada. Com les carreretes, que són de primavera (encara que també se’n puguin trobar ara).
A més, en els darrers anys s’ha estès la cuina amb bolet deshidratat (i en menys mesura, congelat), ja que permet mantenir una qualitat prou bona del bolet al llarg de tot l’any.