DSTaula

Tic-tac: El Vallès espera els primers bolets de tardor

A Mallorca n’hi diuen senalla, cabàs al País Valencià i cistella a Catalunya. Però tant és com li diguis: agafa-la i surt a omplir-la! / D.S.

Els bolets encara no han fet excessiva aparició als boscos propers a Sabadell. I és que la manca de pluges a l’agost i setembre fan que el terra encara no sigui prou humit.

Ara bé, sí que trobem petites florides de bolets a zones de la comarca lleugerament més altes i apartades. Estem parlant del parc de Sant Llorenç, concretament en el sector cap a l’Obac. “En les contrades entre el Vallès i el Bages”, apunta Daniel Siscart, biòleg i expert boletaire. “No és una gran emergència però ja se’n poden trobar”, afegeix. I és que a la falta de pluges (en tot cas, normal havent estat encara l’estiu), cal afegir les ventades de la darrera setmana. “El vent fa molt mal al bolet, és el pitjor”, explica Siscart.

Si seguim com ara, doncs, què passarà amb els bolets les properes setmanes? Si no arriben les pluges i segueix bufant el vent, les florides s’ajornaran i l’octubre passarà de llarg –en l’àmbit boletaire–. Ara bé, què en diuen els models climatològics amb què treballa el Meteocat i la Generalitat? Les previsions no són gens extremes. “Tant pluja com calor mitjaneta”, revela Siscart. I a la pràctica suposa que ni seria un desastre, ni seria per tirar-hi coets. Aquesta és la previsió, a hores d’ara. Una temporada normaleta.

“Fins al mes de desembre no hi hauria d’haver problema a trobar bolets als boscos del Vallès”, explica Siscart, per a l’alegria dels aficionats. I com sempre, al Vallès Oriental serà un pèl més fàcil de trobar, a la zona del Montseny.

Pel que fa a la resta del territori, no es pot dir que hagi arrencat una gran temporada. Ni el Solsonès, ni l’Alt Urgell, ni el Pallars ni la Vall d’Aran mostren fins ara gaire emergència de bolet. En canvi, sí que són més presents al Ripollès, tant cap a la Cerdanya com cap a la zona alta d’Osona. Juntament amb la comarca del Berguedà (on també es troba bolet), formen ara per ara una mena de triangle d’or de l’emergència boletaire. “S’hi poden trobar ous de reig, ceps, rossinyols… que són els bolets primerencs”, explica Siscart.

Però si la tardor no apunta cap a un gran momentum boletaire, la resta de l’any sí que ha estat propici. “La primavera va ser excepcionalment bona, tot i que estàvem confinats i no podíem anar als boscos”, apunta Siscart. Recordeu les fortes pluges de primavera, que es van allargar fins a les portes de Sant Joan, deixant el juny més plujós dels darrers 20 anys a la comarca? “Van sortir rossinyols, ceps i fins i tot rovellons”, explica el biòleg. El juny, de fet, també van sortir moixernons (que al País Basc es coneixen com a perretxikos), múrgoles (que al Vallès anomenem rabassoles) i carreretes (que també trobem a l’estiu i fins i tot a la tardor).

Però el juliol es va aturar, ja que l’estiu va assecar el terra dels boscos. I és que la humitat és condició sine qua non per tal que el fong prosperi. Per això, necessita períodes d’aigua, com poden ser la primavera i la tardor (a Catalunya, l’hivern és més aviat sec). I també necessita que el terra estigui més aviat calent. Per tant, el moment més propici és la tardor, quan el terra encara és calent (de l’estiu) i comença a caure aigua.

Ara bé, si aquesta tardor no es preveu gaire prolífica en relació amb la primavera, sí que millora en relació amb la tardor del 2019. Vam arribar a qualificar aquella temporada de “pèssima”, a causa de les condicions meteorològiques adverses. Si la producció mitjana anual és de 60 quilograms per hectàrea, el 2019 es va quantificar en tan sols 30 kg/ha.

La previsió d’enguany: ni un desastre, ni per tirar coets”

Comentaris
To Top