La Cucu: qui ho diria que és a primera línia de Passeig, i no de costa

La via fàcil era deixar-ho tot en mans de la ubicació privilegiada, ben bé al cor de Sabadell. Podrien haver-se conformat a servir canyes i alguna tapa. Però no. Per això el mèrit de la Cucu és doble a l’hora d’haver buscat una identitat gastronòmica que els distingeixi com a restaurant. Van mirar al voltant i van decidir apostar-hi fort: el Passeig de la Plaça Major havia de tenir sabor de mar. Era possible. Ho han aconseguit amb una carta que farceixen anant quatre vegades a la setmana a comprar la Llotja de Barcelona. El local llueix l’interiorisme elegant i sofisticat, gairebé de revista, de l’estudi 4cadires. 

A la carta, hi ha un racó que cal visitar. És el del peix fresc i salvatge, on neden corbines i turbots de l’Atlàntic i llobarros i orades de Canàries. Vam triar un llobarro a la donostiarra, obert i melós, de molla tendra i gustosa amb el regust d’allet torrat que acompanya però no emmascara. Per a qui vagi més fort, es pot calçar les botes amb la mariscada, amb gamba vermella, llagostins, llamàntol, musclos, cloïsses i vieires. Però no va caldre. A taula vam tenir la ‘gran moluscada’, una abundància marina que et fa sentir convidat en un banquet de Posidó: tellerines, musclos, navalles, vieires i ostres. 

Apostar pel sabor de mar no és excloent, però la resta ha d’estar a l’altura per no desvirtuar l’encert. Del petit apartat de carns selectes, ens van recomanar el cachopo de vedella. L’arrebossat esdevé un lleuger llençol cruixent i daurat a sobre del suculent i tendre tall de vaca gallega, acompanyat amb patates fregides amb la seva pell i pebrots del padró. En altres restaurants seria el plat estrella.

Vam tastar un atrevit ceviche de corbina i croquetes casolanes de pollastre rostit, ben cruixents i farcides generosament. De postres, un immens tall de lemon pie, molt dolç, amb una base cruixent i una pessigada cítrica estimulant. Per beure, una ampolla d’Atrium, un Penedès Chardonnay ben fresc de Torres. El tiquet mitjà ronda els 40 euros.

El sabor de mar conviu a la carta amb plats que, tot i que s’allunyen del discurs gastronòmic, tenen la raó comercial de ser-hi: els esmorzars continentals, el guacamole, l’hummus, els natxos, les tires de pollastre, les aletes... Però la Cucu manté l’essència en general. Fins i tot en les amanides de llamàntol i de llagostins i en el menú diari, que per 18.90 euros permet triar peix fresc de segon. S’hi troba també les tapes: sonsos, seitons, gamba vermella, calamar, tàrtar de tonyina, carpaccio de pop a feira... 

Qui ho diria que som a primera línia de Passeig, i no de costa.