A Sabadell s’ha posat en marxa un assaig clínic que marca un punt d’inflexió en la recerca oncològica: el Parc Taulí està avaluant per primera vegada en humans la seguretat, tolerància i eficàcia d’un nou fàrmac oncològic. La molècula, desenvolupada per l’empresa farmacèutica Eikon Therapeutics, és dirigida a pacients amb càncers avançats de pròstata, mama, pàncrees i ovaris que presenten alteracions genètiques.
“Són tumors sòlids que, amb les poques opcions terapèutiques disponibles actualment, tenen molt mal pronòstic. Aquest fàrmac pot suposar una alternativa més precisa, més eficaç i amb menys efectes secundaris per als pacients”, revela Enrique Gallardo, oncòleg i sotscap del grup de recerca biomèdica en càncer de l’Institut d’Investigació i Innovació Parc Taulí (I3PT).
- L`equip de l`I3PT que lidera l`assaig
- Cedida
Com funciona l'assaig?
El Parc Taulí és un dels tres centres catalans –amb Vall d’Hebron i Hospital del Mar– inclosos entre els onze seleccionats en l’àmbit estatal per iniciar aquesta fase. L’assaig consisteix en una escalada de dosis, començant amb quantitats baixes que s’augmenten progressivament per avaluar la seguretat i tolerància, amb una duració prevista d’un any i mig. S'estima que a l'hospital de Sabadell hi podran participar uns deu pacients durant el primer any, d'un total d'una quarantena de persones seleccionades.
Tal com explica José García, responsable de la coordinació d’assaigs clínics oncològics del Taulí, es tracta de “pacients que han esgotat les opcions convencionals i poden beneficiar-se de l’accés a teràpies innovadores”, afegeix.
El salt a la fase 1, la de més risc
És el primer cop que es realitza un assaig d’aquest tipus al Parc Taulí, en l’àmbit oncològic. Els estudis coneguts com a first-in-human impliquen l’administració d’un fàrmac a persones per primer cop, després d’haver estat provat en models animals i altres fases preclíniques.
“Els assaigs de fase 1 són propis de centres molt especialitzats i amb estructures específiques”, explica García. Aquesta participació, assenyala, s’emmarca en una línia de treball enfocada a ampliar el tipus d’estudis al centre. Fins ara, l'hospital només havia acollit assajos en fases dos i tres, que són processos de menys risc i els més comuns perquè ja han passat abans per humans. Ara, els responsables de l’estudi obren la porta a participar en més investigacions de tipus 1, que comporta més risc i tecnificació. “Si tot va bé, aquest pot ser el primer de molts”, conclou Gallardo.
Així actua aquesta molècula
La molècula a estudi és un inhibidor de l’enzim PARP1, clau per a la reparació de l’ADN de les cèl·lules quan estan danyades. Tot i que aquesta funció és positiva en cèl·lules sanes, també provoca que les cèl·lules canceroses siguin més resistents a tractaments com la quimioteràpia o la radioteràpia. En bloquejar específicament aquest enzim, la molècula impedeix que les cèl·lules canceroses reparin el seu ADN, cosa que les debilita i pot provocar-ne la mort. "Busquem que sigui més potent o menys tòxic que els tractaments existents, preservant la qualitat de vida dels pacients”, assegura Gallardo.
