La millor recepta per impressionar?
Un bon plat de ramen casolà, elaborat amb cura i paciència, respectant tots els passos i ingredients. És un plat que demostra dedicació i amor pel detall.
Quin és el plat que t’agrada més?
El pa amb tomàquet amb embotits. És senzill, però absolutament deliciós, i mai me’n canso.
El teu restaurant preferit de Sabadell?
Ara mateix, el Mercat Negre és el meu preferit després d’haver menjat a força llocs. Tot i això, l’altre dia vaig dinar al Tros i em va encantar. Són dues opcions molt potents.
I quin restaurant tens pendent?
Fa temps que tinc pendent anar al 9 de la Borriana. El tinc a la llista i espero poder-hi anar aviat.
De tot el món, amb qui t’agradaria anar a sopar?
Amb un xef top. No m’importa qui, però m’encantaria que m’acompanyés plat per plat, explicant-me cada detall de les seves elaboracions. Si és d’estil japonès, encara millor. I, evidentment, la millor companyia seria la gent que estimo —ells són qui realment fan que qualsevol àpat sigui especial.
El millor moment per prendre una cervesa?
Davant del mar, fent un bon vermut. Ara bé, fa molt que no en bec. He intentat prendre consciència de com l’alcohol està integrat socialment i m’he proposat reservar-lo només per a ocasions especials, i no en el dia a dia. Tot i així, en moments com aquests, la cervesa sí que es troba a faltar.
Per quin motiu t’agradaria brindar?
Pel simple fet de poder brindar. Poder seure a taula, compartir un bon àpat i estar present ja és més que motiu suficient.
I amb quina beguda?
M’agraden begudes com la sidra, el cava ancestral o un bon vi negre. Tot i així, per a mi, brindar no va tant de la beguda com de la companyia.
Pinya a la pizza?
No.
Sopar mirant la tele, sí o no?
Sí. És una cosa que faig sovint i que em serveix com a moment de desconnexió màxima. Ho disfruto força, no t’enganyaré.
Tolerància i predilecció pel picant?
M’agrada el picant i en tinc força tolerància. Ara bé, quan només notes picant, vol dir que alguna cosa s’està amagant.
Gastronomia preferida del món?
La mediterrània —Espanya, Itàlia, Grècia— i també la japonesa. Són cuines que tenen ànima i molta història al darrere.
Quin domini tens dels bastonets asiàtics?
Domini expert.
Quan va ser l’última vegada que vas menjar kebab?
No fa gaire, en un local nou a la Rambla de Sabadell, el Mustafa’s. Em va agradar molt, i no trigaré a tornar-hi.
A la primera cita, qui paga?
Depèn de la cita. És una cosa que s’ha de respirar, de sentir en el moment.
Es pot treure el mòbil a taula?
Només en cas de necessitat. Prefereixo que puguem gaudir de la conversa i de la companyia en persona, però també entenc que tot depèn de la situació.
Ens tallem a l’hora de demanar els plats més cars?
A vegades, una mica sí. Depèn de la confiança amb l’acompanyant o de qui és responsable de pagar el compte.
Croquetes o canelons?
Pregunta difícil! Depèn molt de la qualitat, com tot, però potser unes bones croquetes de bolets em guanyen.
Hi ha algun aliment que no suportis?
Sí: el puré de patata i les pastanagues crues. No puc amb cap dels dos.
I quin no falta mai a la nevera?
Secallona o fuet. Aliment bàsic per alegrar qualsevol moment del dia.
Amb reserva o sense?
Depèn del restaurant al qual vagis, però si es planifica un dinar, prefereixo reservar.
El sexe és l’única ocasió en què ens hem de permetre jugar amb el menjar?
També és molt qüestionable, en funció de quin aliment facis servir... però vaja, sempre diuen que està bé jugar amb el menjar, no?
