Va morir un 30 de setembre. La vigília, 29 de setembre, però de l’any 1964, es va publicar la primera tira còmica de Mafalda al diari porteny Primera Plana. Seria la primera de les quasi dues mil que hi va publicar fins a l’any 1973. No van ser molts anys de publicació, però són tires que s’han seguit llegint durant dècades.
Una persona que les llegia en el moment de la seva publicació era una nena uruguaiana anomenada Cecília Picún. A casa seva, a Montevideo, es comprava el diari El País (que no tenia cap relació amb el diari homònim espanyol), on sortia la tira de Mafalda. “Jo esperava cada dia que arribés el diariero, que ens portava un exemplar a casa”, explica Picún. Devia tenir 12 anys. “I hi havia coses que no entenia, és clar, perquè era molt hermètic”, afegeix. “Però m’agradava que fos amiga de la Susanita, tan diferent; la relació amb Manolito, tan quadrat i tan de números; Felipe, el somniador, que feia servir la imaginació…“.
“Devia tenir 12 anys. I esperava cada dia que arribés el diari per llegir la seva tira”
Avui, aquella nena regenta Librerío de la Plata, la llibreria del carrer Sant Jaume especialitzada en les narratives llatinoamericanes que va obrir l’any 2013. “Al cap i a la fi, Mafalda et feia comprendre que és possible la convivència, però que per això és necessari desenvolupar un esperit crític”.
Generacions i generacions de nens i nenes uruguaianes es van criar amb Mafalda. “I era increïble: perquè quan en un diari tan adult, tan catastrofista… et trobaves aquestes historietes…“, evoca Picún. Després, amb 17 anys i la seva primera feina, va començar a comprar els llibres que recopilaven les vinyetes, que llavors editava Ediciones de la Flor. “Es qüestionava absolutament tot”.
Rafel sabater, de sabadell Còmics / LLUÍS FRANCO
A 10.100 quilòmetres de distància, a un adolescent anomenat Rafel Sabater li van caure a les mans algunes vinyetes de Mafalda. “Devia tenir 13 anys a l’inici. Pràcticament vaig créixer amb ella”. Són la generació antiautoritària i antimilitarista que llegia Mafalda. “Quan la descobries, s’obria un nou món que no ens havien mostrat encara”, diu Sabater. Apunta que tractava temes molt avançats als anys 60 i 70, com l’ecologisme. “Ja feia tires dient que calia salvar el planeta”. Com ara una vinyeta que alerta de la contaminació dels embussos de cotxes a la ciutat (que sembla anticipar-se 50 anys a l’escenari actual). També sobre la relació entre política i corrupció. I, evidentment, una forta reivindicació feminista.
“Quan la vaig descobrir, als 13 anys, s’obria un món que no ens havien mostrat”
Avui aquell adolescent de 13 anys regenta Sabadell Còmics. Perdut entre llibres al carrer Sant Antoni, Sabater lamenta la marxa de Quino. “Tot i que ja se sabia que estava malalt, el dia que t’ho diuen et sap molt greu”. En els dos dies que han passat des de la notícia, ja ha venut alguns exemplars de Mafalda. “Sembla que la gent es desperti quan algú mor… Però en tot cas, millor que sigui així“, reconeix el llibreter. De fet, es poden trobar llibres de Mafalda tant en castellà com en català: “Però això és com Filemón: la gent es va acostumar a llegir-ho en castellà i després no fan el canvi”.
Reaccions
El món de les lletres a Sabadell ha fet arribar infinitud de missatges de comiat, com ara el bibliotecari i músic Pol Cruells: “Pels extremistes ingenus que creiem en un món en què les biblioteques són més importants que els bancs, Quino i Mafalda han estat uns grans líders”.
Des de la llibreria Macondo afegien: “Totes les respostes són a Mafalda: La saviesa, picaresca, lògica i aclaparadora”. I Javier Jaén, antic estudiant de l’Escola Illa que ara fa vinyetes per The New York Times, li retia homenatge il·lustrant una Mafalda que empetiteix mentre camina cap a l’horitzó. I per a què serveix la utopia? Per a això, per caminar.
Exemplars de Mafalda a Sabadell Còmics / LLUIS FRANCO
