Publicitat
Oci i cultura

Ferran Palau: “Molts moments especials m’han passat a Sabadell”

La gorra de Ferran Palau surt en escena. Tot en ordre. Entrevistem el cantant de pop metafísic en acabar el concert, just després que hagi esgotat els vinils hipsters del seu últim àlbum, Kevin.

Ningú ha pogut ballar, però s’han vist molts caps gronxant-se. Com vius aquesta nova fase de concerts?

Des de l’escenari es viu diferent, igual que des del públic. Però ens adaptem a les circumstàncies, i encantats de la vida de poder tocar. Estic molt content del RES. A mi m’encanta tocar al matí, això ja em flipa. M’encanta la reverberació, i n’hi havia molta. I el tipus de gent que ha vingut és molt maca.

Se t’ha vist absort d’aquest públic amb mascareta i assegut.

Mai he estat una persona expansiva cap al públic. Hi ha una comunicació que és pràcticament la mateixa que hi havia abans. Sobre això que deies, jo noto aquest moviment lent de la gent i sento que estan a dins de la meva música, que funciona. Amb això estic feliç.

Tractes d’amics els organitzadors i el públic ha esgotat entrades per al teu concert. Hi ha una relació ‘metafísica’ amb Sabadell?

És com una relació estable, la nostra. Amb la gent que munta el festival i amb la ciutat. De fet, molts moments especials m’han passat tocant aquí, a Sabadell, a l’Embassa’t. Com, per exemple, el primer bolo que vaig fer després del confinament, que va ser una moguda que van organitzar ells, un concert amb poquíssimes persones. Només sortir de casa, ja em van muntar un pla per poder tocar. Els estic molt agraït, per això i perquè segueixin comptant amb mi .

Ferran Palau, a Fira Sabadell / V. ROVIRA

Durant tots aquests anys que has estat venint, has evolucionat.

Sí, suposo que sí. És una evolució de la qual no soc conscient. Vaig fent i va sortint d’una manera o una altra. Però sí que, quan escolto coses que vaig fer fa dos, tres o quatre anys, veig que hi ha diferències.

Has estat productiu durant el confinament.

Soc una persona productiva perquè cada cop em costa més avorrir-me. Potser quan tenia vint anys m’encantava no fer res, però amb l’edat tinc la necessitat de fer coses. Vaig aprofitar la buidor al calendari per fer música com un boig. Vaig treure Cel Clar, aquell doble single de confinament, i em vaig posar a treballar en el disc que trauré l’any vinent i que ja està pràcticament acabat.

Els dos temes han donat un toc diferencial respecte al concert que vas fer l’any passat a Sabadell.

Afegeix un component emocional. Quan no pots tocar, quan no tens aquesta comunicació amb el públic, hi ha alguna cosa que es trenca. Veure com la gent compartia stories de les cançons, com escoltaven la meva música a casa, em va fer sentir molt ple. Diria que és una cançó que em pertany a mi i a la gent que durant aquests dies va estar escoltant la meva música. Hi ha una cosa molt tendra, molt especial, i ho noto quan la toco. Afegeix aquesta nota de complicitat amb la gent, molt directa.

Ferran Palau, a Fira Sabadell / V. ROVIRA

El grill de Graham o els consells per cantar de Pavvla

Publicitat

Subscriu-te gratuïtament al butlletí ‘Bon dia, Sabadell’

Comentaris
To Top