El museu Macba presenta el proper 5 de novembre una gran exposició retrospectiva de l’artista sabadellenca Fina Miralles. Amb el títol: Fina Miralles. Sóc totes les que he sigut, està comissariada per Teresa Grandas i podrà veure fins al 5 d’abril de 2021.
Aquesta mostra, de fet, hauria d’haver-se estrenat el passat 15 maig (i romandre oberta fins a l’1 de novembre). Tanmateix, la pandèmia global va obligar a tancar el museu i posposar totes les inauguracions, inclosa aquesta de la sabadellenca que viu ara a Sa Guarda, a Cadaqués (Girona).
Miralles reprendrà així la seva activitat expositiva, que era ben intensa a les portes d’esclatar la Covid-19. I és que el 5 de gener d’enguany clausurava al CCCB (contigu al Macba) la mostra col·lectiva Feminismes!, de la que participava amb una sèrie de fotografies i que havia assolit una gran acceptació del públic. Un poc més tard, però Miralles pega per partida doble al Raval.
Seguim amb els preparatius de l'exposició "#FinaMiralles. Soc totes les que he sigut" que es podrà visitar a partir del 5 de novembre. ?https://t.co/zikciHlATT
Avui us compartim una de les sessió de proves de color de la publicació de la mostra.
? Gemma Planell pic.twitter.com/3qdWHFkUj4— MACBA | Museu | BCN (@MACBA_Barcelona) September 8, 2020
Baixar al Macba
Al bell cor del barri del Raval, el Macba és un suggerent museu d’art contemporani. A poc més de 10 minuts de l’estació de FGC i Renfe de la plaça Catalunya, només tanca els dimarts. El cost de l’entrada és d’11 euros, tot i que hi ha entrada reduïda al 50% (amb el Carnet Jove o el de Biblioteques Municipals de Sabadell); i gratuïta (per menors de 14 anys, família nombrosa, majors de 65 anys, aturats, professorat, etc.).
Aquesta exposició acaba d’estar inclosa per l’edició barcelonina de la revista Time Out com una de les mostres “imprescindibles” de la programació d’aquesta tardor i hivern.
Performance
Miralles és la creadora de conceptes com la Dona-Arbre (en la que es plantava ella mateixa entre fruiters a Sant Llorenç del Munt, l’any 1973), la sèrie Matances (que precisament es va poder veure a Feminismes!), la performance Petjades (de 1976, quan va deixar marcat al terra el seu caminar gràcies a unes sabates-tampó)…
Són performance en les que el seu cos prén una gran protagonisme, factor que algunes veus actuals apunten que és una de les senyes d’identitat de tota una generació: Eulàlia Grau, Esther Ferrer, Eugenia Balcells, Angels Ribé… Miralles, de fet, és una de les artistes més significatives de l’Estat espanyol des dels anys setanta fins avui.
?A partir del proper 5 de novembre el @MACBA_Barcelona, presentarà una gran exposició retrospectiva de l’artista Fina Miralles, amb el títol: "Fina Miralles, sóc totes les que he sigut", sota el comissariat de Teresa Grandas.
?+info: https://t.co/dkWTwfPlRy#museudartsabadell pic.twitter.com/hVCYBGihd8
— Sbd Cultura (@sbdcultura) October 20, 2020
La seva obra sorgeix en el context dictatorial del general Franco, en un entorn hostil, limitador i castrador, en el qual la censura controlava qualsevol forma d’expressió sota imposicions morals, determinades per l’enorme poder de l’Església catòlica auspiciada pel règim.
El treball de Fina Miralles, trenca amb les propostes academicistes que s’ensenyaven a les escoles d’art de l’època i amb les formes de comportament establertes. La seva pràctica reconfigura el concepte del que és artístic, dins de la multiplicitat d’actituds que desdibuixen el que la historiografia tradicional havia englobat sota l’epígraf d’art conceptual.
La història de l’art ha adscrit la producció de Miralles al conceptual, al land art o fins i tot al feminisme, sense tenir en compte l’amplitud i la complexitat de les seves propostes, que desborden els límits d’aquestes etiquetes. Potser per aquest motiu la seva obra és tan poc coneguda en l’àmbit internacional. Aquest projecte és un recorregut ampli per una trajectòria d’enorme transcendència.
Intervenció datada l’any 1975 / DS
